Totes les veïnes i els veïns de Ripoll interrogats al llarg d’una passejada entre la plaça del Monestir i la plaça Gran –un dels eixos més cèntrics– coincideixen que fa mesos que la vila ha tornat a la normalitat. És cert que res tornarà a ser com abans del 17 d’agost del 2017, dia del fatídic atemptat gihadista de Barcelona i Cambrils perpetrat per nou joves ripollesos i amb l’eximam de la mesquita ripollesa com a cervell. El mateix alcalde ho remarca: “Ripoll és petit i ens coneixem tots. Va ser un trauma social.” Però, un cop superada la sotragada dels primers dies, les administracions i les entitats de Ripoll, Som Ripoll sobretot, han unit esforços i hi han vist una oportunitat per millorar com a societat després de l’estat de xoc dels primers moments. De fet, així es concretava en un comunicat oficial de l’Ajuntament de Ripoll fet públic dijous passat amb motiu del primer aniversari dels atemptats: “Catalunya i el món sencer viuen el 17 d’agost com un altre atemptat gihadista. Ripoll, en canvi, ha viscut en un estat de xoc davant la incomprensió del perquè uns joves de la vila es van convertir en terroristes i van matar persones innocents a la Rambla de Barcelona i a Cambrils.” I hi afegeix: “Després dels primers impactes d’aquests fets inesperats, una reacció serena i exemplar de la ciutadania. Ripoll ha estat resilient. Ràpidament va aparèixer la necessitat de fer, de contribuir, de millorar, d’ampliar la mirada…, de viure aquesta sotragada com una oportunitat per a millorar.”

La regidora de Convivència, Montsina Llimós, explica que les polítiques socials ja funcionaven, però que no es podien estar de braços plegats després dels atemptats. “En vista dels fets i un cop analitzats i veient que els nois estaven integrats quant a llengua i quant a participació en entitats, havíem de fer alguna cosa”, remarca. Des del primer moment i d’acord amb l’esperit de l’acte multitudinari celebrat davant per davant de la portalada mil·lenària del monestir de Ripoll, moltes entitats ripolleses han proposat iniciatives. L’Ajuntament i el Consorci de Benestar Social del Ripollès les han canalitzat i liderat i tots plegats han fet una aposta per definir un nou model de convivència. De fet, es tracta d’un tema de país i per això Ripoll s’ha convertit en una mena de laboratori per a un nou paradigma social. Per això, tenen el suport de diversos departaments de la Generalitat, de la Diputació de Girona, dels ajuntaments, universitats, organitzacions especialitzades en diversitat, interculturalitat, radicalisme…

Aquest nou model social està fonamentat en l’acceptació i el respecte de la societat diversa actual en tots els àmbits i hi participen l’Ajuntament, el Consorci de Benestar Social del Ripollès, la secretaria d’Afers Religiosos, les direccions territorials dels departaments de Presidència i de Treball, Afers Socials i Famílies, la direcció general d’Acció Cívica, l’Escola d’Administracions Públiques de Catalunya, la secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania i el Departament d’Ensenyament. Aquest nou model s’estructura en un pla que inclou suport psicològic i emocional als afectats, una diagnosi dels factors de risc i de protecció per disminuir els nivells de vulnerabilitat dels joves i un canvi de mirada per eliminar estereotips.