El 29 de juliol va ser l’aniversari del naixement de Benito Mussolini. L’home fort de l’actual govern de coalició d’Itàlia, Matteo Salvini, va celebrar – ho escrivint a Twitter una de les frases més famoses del dictador: “Molts enemics, molt d’honor.” El viceprimer ministre i ministre de l’Interior italià va acompanyar la cita d’una emoticona que fa un petó i d’un enllaç a un article titulat: “L’esquerra, els catòlics, tots contra Salvini. Però el consens al seu voltant continua augmentant.”

La cita del Duce és paradigmàtica per dos motius. D’una banda, sintetitza allò que persegueix la campanya de màrqueting que fa Salvini a les xarxes. Ficat en el paper de màrtir que se sacrifica pel bé dels italians, crea etiquetes com ara “jo no em rendeixo!” i els acompanya només d’una foto seva amb aire de perdonavides.

D’altra banda, que Salvini hagi homenatjat públicament Mussolini és la prova d’un objectiu assolit: a Itàlia ja no cal amagar o dissimular les simpaties feixistes, ni tan sols des del govern.

Salvini, des que és al poder, ha deixat anar una provocació rere l’altra alçant el nivell de normalització d’allò que fins aleshores era inacceptable. Que el ministre de l’Interior defineixi els refugiats com a “carn humana”, es burli dels naufragis on moren criatures, digui que està “salvant el país d’una invasió d’immigrants que volen aniquilar la raça blanca” o vesteixi la roba que usen els ultradretans violents als estadis ha creat un clima molt propici per a l’expressió impune del feixisme i el racisme.

Les associacions de drets humans alerten d’un augment preocupant del racisme i de les agressions racistes a Itàlia. S’ha posat de moda disparar contra immigrants o contra qui ho sembli.

En les últimes setmanes, ja se n’han denunciat vuit casos. El primer va ser l’11 de juny. Dos refugiats de Mali van ser agredits per tres italians des d’un cotxe. Al crit de “Salvini! Salvini!”, els van disparar trets amb una pistola d’aire comprimit. Un va resultar ferit de consideració.