Portar un fill al món és un acte valent, magnífic. Totes les dones i els homes provenim d’aquell petit miracle que és el fet de néixer. Néixer sovint no és fàcil. No ho ha estat durant segles, quan les dones parien a les seves cases, en dubtoses condicions higièniques, o en països que no estan dotats de les mínimes infraestructures sanitàries. Al nostre país, les dones continuen portant fills al món. Ho fan les que van tenir la sort de néixer en aquestes terres. Ho fan també les que vénen d’altres terres que han hagut d’abandonar.

Les embarassades immigrants que assisteixen al taller de dones gestants, impartit per llevadores i infermeres de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, tenen por. Són dones porugues que arrosseguen una por de segles. No saben quin procés hauran de passar a l’hospital, des del moment de l’ingrés fins que puguin sortir – ne amb la seva criatura. Algunes necessiten un traductor per entendre les sessions del taller. Altres creuen que l’epidural pot deixar – les paralítiques. Moltes no entenen per què se’ls presenta l’opció que el marit les acompanyi durant el part, si aquestes coses mai no han entrat dins la seva cultura en l’àmbit masculí. Tenen molts dubtes, desitjos d’aprendre i, a la vegada, pànic al que els resulta desconegut.

Aquest curs, que ha estat adreçat sobretot a dones magribines, perquè un gran nombre dels immigrants de la comarca del Penedès provenen del Marroc, és una iniciativa útil. A l’hora del part, la majoria de dones deuen sentir – se desvalgudes, necessitades d’afecte, de la proximitat d’un entorn conegut. És bo que algú tingui la sensibilitat suficient per comprendre – ho i per posar mitjans que millorin la situació. Els abismes només s’escurcen des de la voluntat d’integrar – se per part dels immigrants, i des de la voluntat d’acollida dels qui tenim la sort de poder viure al lloc on vam obrir els ulls per primer cop a la vida.