Cada estiu, es repeteix el pic de persones que creuen el Mediterrani a la recerca de refugi a Europa.

I, malgrat repetir – se any rere any des del 2014, sempre sembla que agafa Brussel·les per sorpresa. La UE s’espera a l’últim minut per trobar una fórmula màgica de contenció que apagui les disputes internes que genera periòdicament. Una crisi política recurrent fruit de l’ajornament permanent de la reforma del sistema d’asil basat en el repartiment solidari de demandants de protecció internacional entre tots els països de la UE. Després del tancament de ports d’Itàlia i els problemes amb els vaixells de rescat d’ONG a la deriva, com ara l’Aquarius, aquest cop el club europeu s’ha inventat un nou pedaç per sortir del pas: “les plataformes de desembarcament”. Un nom tan enigmàtic i confús com la solució que comporta.

Fonts diplomàtiques europees asseguren que la idea inicial per crear aquests centres va sortir d’Acnur, l’agència de les Nacions Unides per als refugiats. De fet, amb l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), també sota el paraigua de l’ONU, van fer una proposta per crear un “mecanisme de desembarcament” per a la UE. L’experta en migració i membre de la federació d’ONG Concord Fanni Bihari explica que aquesta proposta pretenia solucionar casos com el de l’Aquarius. És a dir, acabar amb la incertesa de deixar vaixells de rescat a la deriva per falta de solidaritat interna en la Unió Europea. Totes dues entitats s’oferien a ajudar en la gestió d’aquest sistema.

En la cimera de final de juny, els líders europeus van afegir les seves visions interessades a la pluja d’idees sobre aquest nou concepte de centres i el resultat va ser una decisió salomònica per acontentar tant el bloc antiimmigració, principalment Itàlia, Àustria i el grup de Visegrad (Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia), com el moderat, entre què l’Estat espanyol i l’Estat francès. Així, l’acord va incloure la promesa de crear “centres controlats” dins el territori europeu i “plataformes de desembarcament” fora per acollir refugiats i immigrants rescatats al Mediterrani. Per Bihari, la UE va tergiversar “intel·ligentment” la proposta de les organitzacions vinculades a l’ONU copiant – ne el nom i afegint – hi “l’externalització dels desembarcaments” al nord de l’Àfrica, un aspecte que aquelles no contemplaven.