En ple avenç dels partits euroescèptics i anti – establishment al bloc europeu, el govern austríac –format per la coalició entre populars (ÖVP) i extrema dreta (FPÖ)– agafa les regnes de la presidència rotatòria de la Unió Europea. Una posició privilegiada per influenciar l’agenda europea dels pròxims sis mesos, claus per al futur de la UE.

Per la seva naturalesa temporal, les presidències rotatòries acostumen a ser un exercici de promoció i relacions públiques dels estats membres, més que de lideratges forts sobre la direcció política europea. Tanmateix, l’executiu austríac, amb membres xenòfobs, arriba a Brussel·les just al final de la legislatura europea en què els estats membres i l’Eurocambra s’han deixat moltes assignatures de pes per resoldre.

Viena vol deixar petjada. Excepte les reunions d’exteriors i de l’Eurogrup, els austríacs agafen el relleu dels búlgars al capdavant de les trobades periòdiques dels ministres dels 28 sobre afers d’interior, justícia, medi ambient o economia. A diferència d’una Bulgària apàtica en la seva presidència, el principiant govern austríac del conservador Sebastian Kurz, el primer ministre més jove del Vell Continent, arriba amb moltes ganes de marcar l’agenda. I el seu tema estel·lar no podia ser cap altre que el migratori. O més ben dit, l’antiimmigratori.

En plena baralla política pels refugiats, Àustria pretén consolidar la duresa en aquest àmbit després d’una cimera marcada per la línia inflexible d’Itàlia i Visegrad.