Líbia va ser colònia italiana i una de les grans obsessions, juntament amb Eritrea, en la dèria imperialista de Benito Mussolini. Amb la caiguda del feixisme i la fi de la Segona Guerra Mundial, Itàlia va perdre Líbia.

Però en l’imaginari col·lectiu dels que enyoren aquella època de nacionalisme expansiu, el país nord – africà continua sent un territori a reivindicar, si no com a propi, almenys com a més italià que altres països europeus. Amb aquesta actitud Matteo Salvini, home fort del govern d’Itàlia, va aterrar ahir a Trípoli.

El viceprimer ministre i ministre de l’Interior es va reunir amb els homòlegs del govern libi reconegut per l’ONU, Ahmed Maitig i Abdulsalam Ashour, per discutir sobre com frenar, encara més, el flux migratori cap a Europa. L’anterior ministre de l’Interior italià, Marco Minniti, de l’executiu demòcrata, ja va segellar un pacte –lloat per Salvini– amb el primer ministre libi Fayez Al Sarraj que ha fet que aquest any s’hagin reduït prop del 80% les arribades d’immigrants a Itàlia. Amb finançament europeu i amb l’ajuda de mercenaris armats que abans feien de traficants, la guàrdia de costes líbia es dedica a caçar barcasses i a tancar els immigrants en presons en condicions inhumanes.

Però poc importa que el pacte existent amb Líbia hagi reduït dràsticament el flux migratori. Cridar que hi ha una invasió en curs de la qual cal protegir – se li ha funcionat a meravella a Salvini pel que fa a la popularitat, i per això ahir va assegurar que “blocar les fronteres exteriors és la prioritat del país”. Segons el líder de la ultradretana Lliga, les autoritats líbies el van felicitar “per la política valenta del govern contra les ONG, que són còmplices del tràfic de persones”.

El govern d’Itàlia ha delegat en la guàrdia de costes de Líbia la gestió dels naufragis i les ONG els fan nosa. Per això, va assegurar que l’objectiu és “blocar – les”. I vol també crear – hi camps “d’acollida” pagats per la UE on destriar els que podrien tenir dret d’anar a Europa i els que no, segons si fugen d’una guerra reconeguda o de la pobresa.