Els supervivents del nazisme o els seus familiars podran per fi accedir als arxius de l’Holocaust, 61 anys després del final de la Segona Guerra Mundial. Així ho va explicar ahir la ministra de Justícia alemanya, Brigitte Zypries, en una històrica decisió que obre les portes als investigadors perquè estudiïn els documents – es calcula que n’hi ha entre 30 i 50 milions – sobre 17,5 milions de víctimes del nazisme.

“Aquests arxius, d’una significació històrica immensa, faran un servei enorme als investigadors durant diverses generacions”, va indicar la directora del Museu de l’Holocaust a Washington, Sara Bloomfield. L’obertura té “una importància moral i històrica enorme”, va afegir.

Els arxius els van recopilar les forces aliades després de la caiguda del règim nazi el 1945 i comprenen també documents sobre refugiats recollits pels aliats durant la postguerra. Però el gruix de la documentació se centra en una meticulosa informació sobre els camps de presoners nazis, els treballadors forçats i altres víctimes del règim exterminador comandat pel Führer, Adolf Hitler.

Els documents es troben actualment en unes antigues casernes de les SS – organització paramilitar i policíaca del Partit Nacionalsocialista Alemany – a la localitat de Bad Arolsen, al centre d’Alemanya.

“Estic contenta de poder anunciar – vos avui que Alemanya ha canviat de parer i acceptarà revisar ràpidament els Acords de Bonn [que daten del 1955 i regulen la gestió dels anomenats arxius de l’Holocaust]”, va declarar Zypries dimarts a Washington. Fins ara Berlín s’oposava a l’obertura dels arxius al·legant la necessitat de respectar la vida privada de les persones afectades.

En els últims anys, però, tant els EUA com Polònia, França i el Regne Unit, membres de la comissió gestora dels arxius – integrada per onze països – han pressionat el govern alemany perquè els supervivents i els historiadors hi tinguessin un accés directe. Ara, amb el gir efectuat per l’executiu de Berlín, caldrà que la comissió, que es reunirà el 15 de maig a Luxemburg, ratifiqui la voluntat d’obertura dels arxius. Itàlia també ha estat fins ara reticent a permetre’n l’accés, però Alemanya s’ha compromès a intentar convèncer – la. Caldrà la unanimitat per obtenir la llum verda definitiva i, segons Zypries, el procés podria allargar – se sis mesos.

Les informacions que contenen els arxius són eminentment personals i poden ser “extremadament sensibles”, detallen qüestions com ara “malalties hereditàries”, experiències “pseudomèdiques”, categories de “motius d’empresonament” (assassins o homosexuals majoritàriament) així com “fills il·legítims”. Aquestes informacions, donades pel Servei Internacional d’Investigació – nom oficial dels arxius – , comporten que s’hagin de prendre “totes les precaucions per evitar la divulgació de dades susceptibles de perjudicar els antics perseguits o les seves famílies”.

L’accés a aquests documents permetrà completar la imatge del règim nazi: com es van planejar les deportacions, quins experiments mèdics es feien en determinats centres de detenció, quins presoners van ser temptats a col·laborar amb els seus captors i, en definitiva, com es van perpetrar les massacres contra sis milions de jueus, homosexuals i gitanos. Permetrà conèixer millor o des de dins la maquinària repressora muntada per Hitler, que va permetre la creació dels camps d’extermini on van morir milions de jueus, la majoria en cambres de gas. Però sobretot serà molt útil per als supervivents i famílies de víctimes del nazisme, que podran saber què va passar amb els seus parents, molts dels quals encara estan desapareguts.
 
Buscar desapareguts

Fins ara la Creu Roja Internacional era l’única que havia accedit a aquests documents per donar pistes a persones que buscaven desesperadament familiars. “Molts supervivents moren cada any sense saber els detalls de les deportacions dels seus familiars, del seu empresonament i de la seva mort”, deia el mes passat una nota del museu de l’Holocaust a la capital dels EUA.