Almenys el 70% dels immigrants irregulars que van ingressar al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona durant l’any 2017 van quedar en llibertat sense ser expulsats del país. Dels 1.820 homes que van ingressar al llarg de l’any –més del doble que el 2015–, almenys 1.288 van quedar en llibertat. D’aquests, 1.192 va ser per impossibilitat de documentar els afectats, 82 van sortir per ordre judicial; 9, per ordre administrativa; 4, per caducitat del termini d’internament, i 1, per expulsió fallida. Mig centenar més van ingressar en presons o altres CIE de l’Estat, mentre que 414 van ser efectivament expulsats. Dels altres 70 interns, no hi ha dades oficials. Així, el percentatge del 70% podria ser encara més alt i superar de molt el 62% de mitjana de tots els CIE de l’Estat, ja que 5.358 interns, dels 8.814 ingressats, van quedar en llibertat.

Els països de procedència més habitual de les persones del CIE de Barcelona és Algèria, amb 610 homes, seguit de Guinea Equatorial, amb 272; la Costa d’Ivori, amb 269; Gàmbia, amb 173, i finalment el Marroc, amb 155. Dels ingressats al centre de la Zona Franca, prop de 1.500 van arribar a l’Estat de manera il·legal en pastera, i 42 més van ser sorpresos quan ja tenien una ordre d’expulsió administrativa. Un va entrar il·legalment en un vaixell, com a polissó. També 151 van ingressar per estada irregular a l’Estat i 78 ho van fer per haver estat condemnats per un delicte amb pena superior a un any de presó o per infraccions de la normativa de seguretat ciutadana.

Davant d’aquestes dades, l’entitat Migrastudium i el Servei Jesuïta a Migrants (SJM) han denunciat aquest “sofriment inútil” que pateixen, ja que no caldria recloure’ls en centres tancats si ja se sap que és quasi impossible poder – los expulsar. Els voluntaris de Migrastudium van visitar 208 dels interns, als quals van fer 624 visites. Segons l’entitat, es van detectar persones en situació de greu vulnerabilitat, com ara menors i homes que tenen greus problemes de salut o discapacitat. Van detectar fins a 22 persones amb malalties o xacres físiques i 9 amb algun trastorn o malaltia mental. Un intern estava diagnosticat de malaltia psicòtica i patia epilèpsies, i un altre era cec. Un intern va posar de manifest els seus problemes d’identitat de gènere i 17 temien ser maltractats al país d’origen. A banda, 28 homes van ser visitats per haver patit, segons ells, tracte intimidatori i degradant de la policia, amb maltractaments verbals o fins i tot tractes racistes.

Això va provocar, el mes de juny de l’any passat, que molts interns signessin una carta de queixa dirigida al director del centre. Més de la meitat no tenien familiars o amics que els visitessin, però 11 van dir que tenien a l’Estat una parella, 9 tenien fills menors d’edat a l’Estat, i 6 tenien fills a l’estranger a càrrec seu. A banda, un total de 120 dels interns visitats tenien dificultats per entendre el castellà, o per comprendre les indicacions que se’ls donen o la seva situació jurídica, i per manifestar les seves necessitats. Gairebé la meitat dels interns que l’entitat va atendre tenien entre 18 i 30 anys, mentre que 44 deien que eren menors, sobretot algerians, i tres d’aquests van ser posats a disposició de la Dgaia.