La història dels musulmans i de la immigració a casa nostra s’explica, sobretot, amb dades i amb xifres. “Això està molt bé per fer polítiques, però no per fer societats”, diu la Míriam Hatibi, que comença el seu llibre Mira’m als ulls. No és tan difícil entendre’ns (Rosa dels Vents) explicant la història de la seva mare, l’Aicha, que va arribar a l’Estat als 23 anys amb dues amigues a buscar una vida millor. “Amb l’equivalent a 250 euros que li va donar el seu pare, sense acomiadar – se de la feina ni cobrar la quitança, sense targeta sanitària…, va pujar a un autobús fins a Tànger i allà a un vaixell fins a Algesires, on va ensenyar els diners, el passaport i un diploma de modista, i la van deixar passar.” En sortir del port d’Algesires, explica la Míriam, es va dirigir a l’estació i va agafar un tren cap a Barcelona. I pràcticament amb una mà al davant i l’altra al darrere, va començar la seva nova vida a Europa. “Molt més intrèpida que nosaltres, que anem als Erasmus amb tot lligat per molt que diguin que som aventurers!”, recorda la Míriam.