Vint estudiants que van haver d’interrompre els estudis per culpa de la guerra i que ara estan refugiats al Líban –cinc noies i quinze nois– podran acabar la carrera a Catalunya a partir del curs que ve. Es repartiran entre les dotze universitats catalanes, tant les públiques com les privades, que els acolliran gràcies a un projecte pioner impulsat per la Generalitat.

Els alumnes tindran una beca d’uns 10.000 euros l’any per estudiar i poder – se mantenir i s’espera que puguin viure en un pis d’estudiants, la millor manera perquè s’acabin d’integrar a la societat catalana.

A partir del setembre ja estaran instal·lats a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Vic, però està previst que arribin entre el mes que ve i el juny (en funció de quan arribi el visat d’estudiant que tramita l’ambaixada espanyola a Beirut) per tal que puguin començar a fer a la UB uns cursos de català i castellà que els ajudaran a començar les classes ja mig adaptats.

Aquest vint estudiants són de nacionalitat siriana, pakistanesa i palestina però majoritàriament procedeixen de Síria, d’on van haver de fugir. Dos van fugir de Palestina. Ara estan refugiats al Líban, alguns a Beirut, altres en camps de refugiats d’altres localitats, i han estat escollits per l’Acnur, que és qui els ha posat en contacte amb la secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, que gestiona el programa. El seu responsable, Oriol Amorós, explicava ahir que aquests joves, deu dels quals tenen un grau i vindran a fer un màster i els altres nou tenen els estudis començats i vindran a acabar la carrera, “estaran sotmesos a les mateixes normes que qualsevol estudiant estranger que ve a casa nostra i se’ls han demanat els mateixos requisits”.

A l’ajuda del govern (en els casos dels que no es quedin a Barcelona ciutat la beca pot ser d’una mica menys de 10.000 euros l’any) s’hi ha d’afegir que tindran una assegurança sanitària i el seguiment del govern, que n’estarà pendent.

El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, va destacar ahir el fet que “totes les universitats catalanes, les dotze, tant les públiques com les privades, han estat d’acord en aquest tema des del primer moment i han posat totes les facilitats”.

Aquest és un projecte pioner inèdit a Europa però que ja es fa al Canadà i el Japó. Oriol Amorós va assegurar que de cara a altres anys i si el projecte funciona es mirarà “de buscar patrocini privat o de les empreses” per poder acollir molts més estudiants refugiats.