Un repic de campana a les 6.01 de la tarda, hora local de Memphis, va ressonar com la bala que va perforar la gola de Martin Luther King, el líder negre i activista dels drets civils assassinat fa 50 anys. Memphis es va convertir en el lloc de pelegrinatge de tots aquells qui, mig segle més tard, encara veneren la figura de Luther King, una icona cabdal per a l’avenç dels drets dels afroamericans i les minories als Estats Units, que han vist com, en l’actualitat, han de batallar amb un president amb aires racistes i xenòfobs.

Des del balcó del motel Lorraine on van matar el reverend King, figures de la lluita social van elevar ahir el record de la icona i van recordar – ne el llegat, encara vigent. “King va dir que hi hauria dificultats en endavant. Encara les tenim. Posem – nos a treballar”, va exhortar el bisbe Lynn Brown. La crida a continuar la lluita per la igualtat racial va ser una constant dels actes de commemoració.

Les cerimònies de record van començar dimecres a la matinada, quan es va recrear l’última nit de King, la del seu discurs del “cim de la muntanya” on augurava un futur millor per als afroamericans. A l’església de Memphis, plena com fa cinquanta anys, es van sentir de nou unes frases on semblava predir la seva mort i tenia esperança en una millora social.

Dimecres al matí, centenars de persones van recrear la marxa per un salari digne dels treballadors dels serveis sanitaris de 1968, la reivindicació que va dur King a Memphis. Amb els mateixos cartells que llavors, reclamant que els afroamericans “també són persones”, van continuar les reivindicacions per la igualtat.