“Nosaltres som Amèrica”, repeteixen una vegada i una altra els milers d’immigrants, la majoria hispans, que des de fa setmanes surten als carrers de les principals ciutats dels Estats Units per reclamar els seus drets. Manifestacions massives – les últimes dilluns – per demanar que es legalitzin els 12 milions d’estrangers sense permís que hi ha al país. Llancen una advertència a la classe política: “Avui ens manifestem demà votem”.

Els llatins estan emergint com una força potent i això ho sap bé el president, George W. Bush, que el 2004 va rebre el vot d’un 40% d’hispans, però també demòcrates com la senadora Hillary Clinton, que s’ha deixat veure a les manifestacions. La població immigrant demana una solució per quedar – se legalment al país. S’oposen a un projecte de llei, actualment estancat al Senat, perquè consideren que els “criminalitza”, ja que tipifica com a delicte la immigració il·legal que fins ara era una falta civil. El 24 d’abril es reobre el debat migratori al Congrés, però l’èxit de les protestes ja ha fet rectificar els republicans, que s’han compromès a revisar els punts més polèmics del projecte, com ara el fet de castigar les organitzacions humanitàries que ajuden els indocumentats, cosa que ha desfermat les crítiques de l’Església. “Milions de persones han fet sentir les seves veus per una reforma migratòria comprensiva i ara és el moment de passar a l’acció”, diu el senador demòcrata Ted Kennedy, que compta amb el suport del col·lectiu immigrant.

La comunitat hispana representa el 13% de la població dels EUA però només un 6% té dret a vot. Aquestes protestes, les més importants en la història recent del país, marquen “la majoria d’edat del poder llatí als Estats Units”, segons The Washington Post.

“Em manifesto per fer – li saber al govern que som la base de la força de treball d’aquest país”, diu José Peña, un mexicà que va arribar de forma il·legal fa 15 anys. Els immigrants indocumentats representen el 5% de la força laboral. “Com a il·legal no tinc drets, per això demano una solució, una amnistia”, diu Miguel Ángel, treballador d’un forn de pa. Peña no ho veu tan clar. “S’han de legalitzar els que ho mereixen, els que paguin les seves taxes i no hagin comès delictes”, diu.

“Moltes indústries depenen de la seva mà d’obra i molts ja tenen família aquí. No és tan fàcil fer – los marxar. Ja són americans, excepte pel seu estat legal”, diu Jackson Chin, de l’associació Promoting Justice for Latinos. “Els polítics saben que els necessiten perquè fan feines que molts americans no volen fer i no es tracta d’una amnistia sinó de regularitzar gent que contribueix a l’economia”, afegeix. El 78% dels indocumentats són d’origen llatí però també hi ha africans, asiàtics i europeus.

“Volem viure sense por”, diu l’equatoriana Maria Sinchi, immigrant sense papers amb un fill nascut als EUA. Les ONG denuncien que l’actual projecte de llei desintegraria famílies com les de la Maria. Es calcula que hi ha més de sis milions de famílies en què un dels dos cònjuges està en situació irregular mentre que els fills són ciutadans nord – americans.

Molts han comparat aquestes protestes amb el moviment pro drets civils que els afroamericans van protagonitzar anys enrere. A Nova York, famílies amb nens a coll i joves cridant consignes van prendre dilluns els carrers de Broadway. En un país en què la bandera és un símbol nacional imprescindible, hi ha qui ho va aprofitar per fer negoci: una bandera a 3 dòlars, dues a 5. Les dels Estats Units i Mèxic, les primeres a esgotar – se. “Però totes són igual de bones”, deia el venedor mexicà per convèncer un client que s’endugués la d’Hondures, el Salvador o l’Equador. Els organitzadors van demanar que es portessin banderes dels Estats Units per demostrar que no hi ha antiamericanisme. I així es va fer, barres i estrelles a samarretes, gorres o mocadors. I a les pancartes, missatges com “Els immigrants no som terroristes ni criminals”. A la que portava la Tracy Smith ella mateixa hi havia escrit “El meu pare era un immigrant”. El pare era anglès i la filla feia la següent crida: “Tots venim de famílies immigrants i ho hauríem de recordar”.

John i Prune, de Filadèlfia, s’ho miraven des de la barrera. “Em sembla bé que es manifestin. Ja viuen aquí, treballen aquí i són part d’Amèrica, què vols fer si no legalitzar – los?”, es preguntava John, mentre la seva dona recordava que “la immigració forma part de la història del país”.