En una ciutat d’acollida no hi tenen cabuda imatges d’esclavistes, per molt que formin part de història de la ciutat. Ahir Barcelona es va acomiadar de l’estàtua de l’empresari i negrer Antonio López, primer marquès de Comillas, que coronava la plaça del mateix nom, al final de la Via Laietana i a tocar de la Casa Llotja de Mar. Va ser una festa ciutadana amb xocolatada, circ i música “en defensa de la vida i de la llibertat i dels drets humans reconeguts per tothom”, segons va explicar Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcalde, durant els parlaments de la festa amenitzada per Els Comediants.

L’Ajuntament cedia així a les peticions que li havien arribat anys enrere i des de multitud de vies: des de sindicats, associacions veïnals com la de l’Esquerra de l’Eixample i la Fundació Ferrer i Guàrdia, fins a un total de 160 entitats, entre elles Stop Racisme, que demanaven la retirada de l’estàtua d’un personatge que no havia de ser mirall per a ningú. Amb tot, en els darrers dies s’han alçat veus crítiques amb la mesura, com la de l’alcaldessa de Comillas, María Teresa Noceda, que demanava a l’alcaldessa Ada Colau per carta prioritzar la contribució de l’empresari càntabre al modernisme o la Renaixença enfront del seu passat esclavista. També l’Associació Catalana de Capitans de la Marina Mercant s’expressava en contra de la retirada del monument, en considerar que la seva condició d’esclavista és una “fal·làcia” i que la fortuna a Cuba la va fer “amb el seu treball i talent”.