Una violència excessivament tolerada

Els crits i les actituds racistes als camps de futbol espanyols han estat al centre de la polèmica durant les darreres setmanes. Les instàncies esportives corresponents encara debaten quines mesures han de prendre – i quines sancions – per evitar, almenys, la terrible sensació d’impotència que generen entre les seves víctimes i també entre la gent amb la sensibilitat i la dignitat necessàries. Però, mentre tot això es debat, la xenofòbia desplega una violència encara més cruel: la que s’expressa amb l’agressió física. A Catalunya el fenomen és important. Grups de neonazis actuen massa sovint amb la impressió que no es persegueixen i es castiguen aquestes actituds amb la mateixa eficàcia i contundència que s’apliquen a uns altres delictes. Dissabte passat dos neonazis van causar ferides greus a un jove portuguès d’origen guineà que s’estava en una plaça de Castellar del Vallès. Un dels dos presumptes agressors té un historial delictiu que fa feredat i ha estat detingut catorze vegades per la Guàrdia Civil. Alguns veïns de la població afirmen que no entenen “la impunitat amb què actua aquesta gent”. La pot entendre algú?