Deia Josep Maria Pou, fent el paper de Sòcrates, que l’impressionà la insistència sobre el respecte i la defensa de la veritat que aquest feia davant dels seus deixebles. En aquest cas, doncs, afegim quelcom al cas d’aquests joves. Primera qüestió: el Marroc és un país amb pocs recursos? No és el primer responsable, després de la família, d’aquests joves? Pensa aportar recursos a la Generalitat un cop vinguts aquí? O potser és que ja li va bé disposar d’una “vàlvula de seguretat” per a la pròpia pressió social? I Espanya?, no ha d’aportar res, quan té la darrera paraula en immigracions? De nou, a Catalunya tenim un problema amb el principi d’ordinalitat; aquesta vegada, però, per la “banda baixa” de l’ajuda social.