SOS Racisme i el Sindicat de Venedors Ambulants denuncien que es pinti de negre a gent blanca per fer de rei Baltasar

La Vanguardia, , 11-01-2018

ACN Barcelona.-SOS Racisme i el Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona denuncien que pintar-se de negre per disfressar-se de Baltasar és una conducta racista, i reclamen als municipis que enguany van mantenir la pràctica —com Girona, Reus i Igualada— que incloguin persones negres a la cavalcada dels Reis Mags. En declaracions a l’ACN, l’Ajuntament de Girona ha assegurat que es reuniran amb l’entitat organitzadora la setmana vinent per parlar de la següent cavalcada, i ha avançat que seran “molt poc flexibles”. “És horrible. Et sents enfadat, trist, amb ràbia. Jo, personalment, em sento humillat”, assegura Daouda Dieye, membre del Sindicat. “Si no ets negre no ho pots entendre,” diu. La portaveu de SOS Racisme, Mònica López, explica que “el racisme no és una opinió”, sinó una “vulneració de drets” i una “forma de violència”. Segons López, qui l’ha d’identificar són les persones que el pateixen, i la societat ha de donar-li validesa i prendre-s’ho seriosament: “només el fet que una persona se senti ofesa per una acció ens ha d’obligar a replantejar-nos allò que fem, malgrat ho fem amb bona intenció i des de la tradició”.

El que blancs es pintin per imitar el color de pell de ciutadans negres no és un fenomen exclusiu de les cavalcades de Catalunya i Espanya. Als Estats Units, la pràctica es coneix com a blackface (literalment, “cara negra”) i va néixer vinculada amb el món teatral. Segons Dieye, la pràctica es remunta als temps de l’esclavitud i s’utilitzava per “burlar-se” dels afroamericans. Tot i que als Estats Units ha caigut en l’ostracisme, variacions del blackface es mantenen en altres estats amb majoria de població blanca, com els Països Baixos. Alguns ajuntaments han al·legat dificultats a l’hora de trobar persones de la comunitat africana disposades a disfressar-se de rei Baltasar. López, però, creu que aquesta ja ha deixat de ser una excusa vàlida. “Tenim una societat cada vegada més diversa, hi ha negres per tot arreu”, diu. “Són els nostres veïns i veïnes, o sigui que no hem de representar-los: deixem que es representin ells mateixos”. A diferència d’altres països, Catalunya no recull dades censals referides a la identitat racial dels seus ciutadans. Per tant, el nombre de catalans negres és desconegut. Segons l’Idescat, l’any 2016 hi havia 289.267 africans amb permís de residència. A part, 8.924 catalans nascuts a l’Àfrica tenen la nacionalitat espanyola. Cap de les dues xifres, però, inclou les persones afrodescendents nascudes a Catalunya, ni tampoc els immigrants sense permís de residència.Dieye assegura que pràctiques com la de les cavalcades no ajuden a la integració de la comunitat africana. “La societat ens rebutja. Pintar-se la cara de negre és rebutjar la gent. És una burla. És com si jo em pintés de blanc”, explica. De fet, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants va promoure una acció en què dos persones africanes es pintaven de blanc i es vestien de reis mags per imitar Melcior i Gaspar. Segons Dieye, l’objectiu era “demostrar que pintar-se d’un altre color és ridícul”. Tant López com Dieye vinculen els tics racistes que atribueixen a les cavalcades amb un altre tipus de discriminació amb el que, creuen, la població està més sensibilitzada: el masclisme. Segons López, anys enrere “fer acudits masclistes estava socialment acceptat i ningú et deia res”, però “ara fins i tot els propis homes et paren els peus”. Amb el racisme, diu, això encara no passa. Dieye convida a imaginar que “si una dona diu que el seu marit la maltracta, que li crida”, li responguin que “no és masclisme, és tradicional”. “Diuen que no és racisme, que és tradicional. Però és que el racisme és tradicional!” protesta Dieye.Dieye també considera paradoxal que ciutadans blancs es pintin de negre mentre a molts africans se’ls hi nega l’entrada a l’estat espanyol, i els que ho aconsegueixen són després perseguits per la policia. Cita de memòria una carta que el Sindicat va fer circular per les xarxes fa uns anys: “Ho sento, aquest any Baltasar no ha pogut venir perquè quan arribava a Melilla es va trobar una tanca. Quan va intentar creuar-la, li van disparar pilotes de goma. Ell pensava en els nens i s’esforçava per arribar, però llavors el van tancar en un CIE, i el van matar a plena llum del dia a Pamplona”. Dieye afegeix: “quan els nens vegin gent amb la cara pintada als seus barris, que sàpiguen que no són el Baltasar; només són lladres d’identitats”.Girona és l’única capital catalana on el rei Baltasar va ser representat per una persona blanca. La regidora de Dinamització del Territori, Eva Palau, ha explicat que la setmana vinent es reunirà amb l’entitat organitzadora de la cavalcada, els Manaies, per demanar que el 2018 el rei sigui negre. L’Ajuntament ja havia comunicat anteriorment la necessitat d’adaptar la celebració al “perfil social de la societat gironina”, però Palau assegura que aquesta vegada “seran molt poc flexibles”. La regidora planteja que d’ara endavant dos dels reis podrien ser proposats per l’Ajuntament o les associacions gironines. A Girona, ser escollit rei es considera un reconeixement a persones que han dut a terme una tasca destacada al municipi. El regidor de la CUP, Lluc Salellas, explica que ja fa tres anys que el seu grup pressiona l’Ajuntament perquè exigeixi a l’entitat incloure gironins negres. “Estic segur que també hi ha persones negres que mereixin aquest reconeixement”, diu.La regidora lamenta les crítiques que titllen la celebració de racista, i diu els membres del govern municipal s’han sentit “molestos” perquè “el racisme no va per aquí”. “No som racistes, precisament estem a l’altra banda”, diu. Tanmateix, entén i “sent” que hi hagi gent que “pugui sentir-se dolguda degut a aquesta exclusió”.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)