Brussel·les ja no pot amagar més el seu fracàs amb el sistema de quotes per acollir refugiats. Van ser inútils els esforços comunicatius que va fer la Comissió Europea al setembre per dissimular el fiasco. El president del Consell Europeu va verbalitzar ahir el problema de la política migratòria de la UE: “La falta d’unitat és molt visible.” Mentre l’eix francoalemany es manté estancat per les dificultats de Merkel a l’hora de formar govern, la UE amb prou feines té força per impulsar polítiques comunitàries ambicioses. La cimera de caps d’estat i de govern d’ahir en va ser un bon exemple: cap acord significatiu entre els 27 estats. En l’ordre del dia, la gran incògnita era el grau de desavinença que tindrien els líders pel que fa a la gestió de la immigració.

I és que aquesta cimera ha estat precedida per l’esclat d’una guerra oberta entre el Consell i la Comissió amb relació a les quotes de refugiats. L’espurna: la proposta de Tusk de posar fi al sistema per repartir demandants d’asil que va impulsar l’executiu comunitari. Tot i que el comissari europeu per a les Migracions, Dimitris Avramopoulos, ho va qualificar d’“inacceptable, antieuropeu i insolidari”, el polonès va traslladar ahir aquesta iniciativa als líders europeus en un sopar informal en què no van prendre cap decisió vinculant. L’argument dels estats és que l’escull de les quotes impedeix avançar en la reforma del sistema de Dublín. Per contra, per a la Comissió és una punyalada que tira per terra el seu discurs sobre “la solidaritat” dels països europeus per acollir refugiats. Merkel, la ideòloga de les quotes, disposa de poc capital polític ara mateix per donar un cop de mà a Juncker. Tanmateix, ahir, amb una llampant americana groga, l’alemanya va continuar defensant la seva aposta i va criticar que “no hi hagi solidaritat interna”. Pel matí, el grup de Visegrad (Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia) va posar diners damunt la taula per compensar la seva falta de solidaritat. El president de la Comissió Europea, Jean – Claude Juncker, i el primer ministre italià i màxim afectat per l’onada migratòria, Paolo Gentiloni, es van reunir amb el quartet, que es va comprometre a aportar 35 milions d’euros per millorar el control de fronteres externes i frenar la migració a Líbia. Així, els països de l’est ofereixen una contraprestació per no haver acollit pràcticament cap refugiat en els últims dos anys. Conscient de la imatge poc solidària que dona l’acord, el cap de l’executiu comunitari deia que se sent “feliç” pels “primers resultats que mostren la solidaritat amb Itàlia”, tot i que la seva expressió facial denotava una altra cosa.