“Des del punt de vista de la comunitat gitana catalana, que ha estat objecte de persecució moltes vegades, la rumba ha estat un refugi cultural, i això li atorga un gran valor.” Josep Fornés, antropòleg i director del Museu Etnològic de Barcelona, explicava ahir en el II Simpòsium Nacional de la Rumba Catalana, al CAT (Centre Artesà Tradicionàrius), un dels valors que poden afavorir que aquest gènere sigui declarat patrimoni de la Unesco en la modalitat de bones pràctiques culturals, dins la categoria de patrimoni cultural immaterial. Fornés considera que és “la candidatura més ben posicionada de l’Estat espanyol pels valors humans europeus”.

Aquesta iniciativa transfronterera va arrencar el 2014, amb el gestor cultural Hervé Parent, de la Casa Musical de Perpinyà, i l’Escola de Música Moderna de Girona com a primers impulsors, i es presentarà previsiblement a l’assemblea de la Unesco del primer semestre de l’any 2019, a París.

David Coll, director de l’Escola de Música Moderna de Girona i coportaveu de la candidatura, explica: “Vam veure que hi havia molts arguments per presentar – la.” Reconeix que, “en si mateix, el reconeixement institucional no fa miracles, i des d’un punt de vista perniciós pot canonitzar una tradició cultural”. “Però nosaltres anem en una línia molt de treball de base, de desenvolupament i transformació socials a través de les arts. Ens interessa més el camí que no pas la fita”, subratlla.

Una desena d’experts van participar ahir a la tarda en una taula de debat sobre la candidatura de la rumba catalana a la Unesco, i es va poder veure que a la Catalunya del Nord s’hi està treballant de valent, amb la presència d’alguns experts francesos. Guy Bertrand, professor de la Universitat Lumière Lió 2 i etnomusicòleg, va parlar de “quelcom especial que té la rumba catalana, com el flamenc té el duende, un mateix sentiment que fa que els músics que fan rumba, vinguin d’on vinguin, sembli que es coneguin des de sempre en el primer assaig”. Ell està estudiant exemples de rumba que es fan a Cuba, el Congo i París, a part de la dels gitanos de Catalunya.