La vegetació ha reemplaçat les cabanes i les tendes de campanya en els terrenys de l’antiga “jungla de Calais”, el campament improvisat de refugiats més gran d’Europa. Les excavadores, que habiliten aquest espai per construir – hi un parc natural, són l’únic element que perdura del 24 d’octubre del 2016. Aquell dia va començar l’evacuació dels 7.400 sol·licitants d’asil, 2.000 dels quals eren menors d’edat. Des de primera hora del matí, desenes de refugiats van agafar les maletes i les motxilles i es van dirigir a l’entrada de la “jungla”. Allà els esperaven treballadors dels serveis socials francesos, que els distribuïen entre els diversos autocars per transportar – los cap a centres d’acollida de la resta de França. Mentrestant, les excavadores començaven a enderrocar el campament.

Tot i que el desmantellament del campament de Calais va ser considerat “una operació humanitària històrica” per les autoritats franceses, no va servir per resoldre la qüestió migratòria en aquesta localitat del nord de França. El 42% dels refugiats que vivien a la “jungla” han obtingut l’asil. Però un 46% encara esperen una resposta a la seva petició.

Alguns d’ells han tornat a Calais amb l’esperança de creuar el canal de la Mànega i poder arribar al Regne Unit.

A uns centenars de metres de l’antiga “jungla de Calais”, s’està constituint un nou campament d’immigrants. Els refugiats l’anomenen “la nova jungla”. És en aquest descampat a la vora del port industrial on les associacions duen a terme bona part del repartiment d’aliments. Uns 700 sol·licitants d’asil –afganesos, sudanesos i eritreus, la majoria d’ells– malviuen actualment a Calais. “Les seves condicions són força pitjors que quan vivien a la “jungla”. Es poden considerar afortunats aquells que dormen en una tenda de campanya”, assegura l’Olivia, de l’associació La Vie Active.

Un infern

“La nostra vida és un infern. Només puc dormir dues hores cada nit”, lamenta Klaib Hussain, de 20 anys, que va arribar al nord de França a principis de setembre. Aquest jove etíop va abandonar el seu país fa dos anys i va travessar el Mediterrani a través de les costes de Líbia. “Allà vaig passar quatre mesos a la presó”, recorda. “I vaig estar durant un any a Frankfurt, però el govern alemany va rebutjar la meva petició d’asil.” L’última etapa del seu periple europeu es troba a Calais, on ha de conviure amb les accions abusives de la policia francesa, que vol evitar la construcció d’un nou campament.

“Mentre dormia, va venir la policia i em va despertar per exigir – me que els ensenyés els meus papers. Com que no en tenia, em van tancar durant una setmana en un centre de detenció administrativa [l’equivalent d’un CIE a França]”, denuncia Ahmed Zai, un jove afganès, de 23 anys, que vagabundeja des de fa quaranta dies pel nord de França. “Els agents de les forces de l’ordre acostumen a endur – se les tendes de campanya i la roba dels immigrants. A més, solen gasejar el seu menjar i l’aigua”, denuncia Gaël Manzi, el coordinador a Calais de l’associació bretona Utopia 56. Segons un informe del Ministeri de l’Interior, publicat el 23 d’octubre, aquests abusos policials són reconeguts com a “plausibles”.

Condicions inhumanes

Després que el Consell d’Estat –la màxima autoritat judicial a França– condemnés el 31 de juliol l’actitud de l’administració i considerés que les condicions dels refugiats eren “inhumanes i degradants”, el govern francès hi va instal·lar a principis d’agost una desena de lavabos i dutxes mòbils. També va obrir dos nous centres d’acollida al nord de França. “Treballadors de France Terre d’Asile [un organisme estatal] venen sovint a Calais per convèncer els refugiats perquè s’instal·lin en aquests centres, que ja estan gairebé saturats”, explica Manzi.

Tanmateix, el coordinador d’Utopia 56 denuncia que “el gran problema de Calais és que molts dels immigrants que hi viuen ja han vist com rebutjaven la seva petició d’asil”. Molts d’ells són refugiats “dublinesos”. És a dir, aquells que han deixat les seves empremtes dactilars en un altre país i que, d’acord amb la convenció de Dublín, només poden sol·licitar l’asil en aquest primer estat.

Control sever