El president de l’ Uzbekistan, Xavkat Mirziióiev, va donar ahir el condol al seu homòleg dels Estats Units, Donald Trump, per l’atemptat de dimarts a Nova York, i li va prometre tota la col·laboració en la investigació entorn del terrorista Sayfullo Saipov, oriünd d’aquest país.

“Aquest despietat crim, extremadament cruel, no pot tenir justificació”, va dir el líder uzbek en el missatge enviat als EUA. Mirziióiev, elegit president l’any passat, després de la mort d’Islam Karímov, va assenyalar que “aquesta tragèdia torna a confirmar la necessitat d’unir les forces de la comunitat internacional. L’ Uzbekistan està preparat per utilitzar tots els mitjans per ajudar en la investigació”.

El taxista uzbek de Nova Jersey Sayfullo Saipov es va radicalitzar després d’emigrar als Estats Units el 2010, va confirmar ahir el governador de l’estat de Nova York, Andrew Cuomo. Però no és el primerllop solitariprocedent de l’ Uzbekistan i d’altres països d’ Àsia Central que sembra el terror a Occident.

L’abril passat es va detenir a Suècia un ciutadà uzbek que va matar al volant d’un camió quatre vianants a Estocolm. El tirador que va assassinar 39 persones al club Reina d’ Istanbul la passada nit de Cap d’Any, Abdulkadir Maxaripov, també era d’aquest país. El 2015, dos uzbeks i un kazakh van ser arrestats a Nova York, acusats de conspirar per donar suport a l’ Estat Islàmic ( EI). També s’han identificat ciutadans de l’ Uzbekistan a Síria, a les files d’ Al – Qaida o en les de l’ EI. Els governs de la CEI (exrepúbliques ­soviètiques) calculen que dels 30.000 o 40.000 gihadistes es­trangers combatent amb l’ EI, entre 5.000 i 7.000 procedien d’aquesta regió.

La participació de ciutadans uzbeks en atemptats terroristes no significa que l’ Uzbekistan sigui un niu de terroristes, assenyalava l’historiador Aleksandr Gorójov a l’a­bril, després de l’atemptat al metro de Sant Petersburg, el principal sospitós del qual era un kirguís d’ètnia uzbeka emigrat a Rússia, radicalitzat també lluny del seu lloc d’origen. La policia va detenir unes altres deu persones, procedents del Tadjikistan, el Kirguizistan i l’ Uzbekistan.

Uzbekistan, de majoria musulmana i fronterer amb l’ Afganistan, ha estat lluitant contra el terrorisme islàmic des de finals dels 90, quan el Moviment Islàmic de l’ Uzbekistan ( MIU) es va convertir en la principal amenaça del règim d’Islam Karímov. “Des d’aleshores, les autoritats de l’ Uzbekistan han reaccionat amb duresa a qualsevol intent dels radicals d’establir – se al seu territori”, va assenyalar Gorójov al portal Spútnik. L’ Uzbekistan és, a més, aliat dels EUA, que des del 2001 ha utilitzat el seu territori per a les seves campanyes a l’ Afganistan. La seva presència ha debilitat significativament el MIU.

L’autoritari Govern de Taixkent, a qui les oenagés acusen de violar els drets humans, exerceix a més un ferri control sobre les pràctiques religioses al país. Això i el fet que no sigui un paradís econòmic ha empès cap a l’emigració els més joves.