La Unió Europea prioritza el control de fronteres i el retorn d’immigrants just la setmana que es posa en evidència el fracàs dels estats membres a l’hora de recol·locar refugiats. Dimarts es va acabar el termini que tenien de dos anys per recol·locar 98.255 persones atrapades a Grècia i Itàlia, però al dia següent la Comissió Europea va moure el focus d’atenció cap la gestió dels fluxos migratoris.

Europa va fer gala ahir del seu caràcter pragmàtic proposant un canvi de la normativa que regeix l’espai europeu sense fronteres Schengen. L’executiu europeu va oferir la possibilitat de restablir els controls entre els 26 estats europeus que en formen part durant tres anys en situacions de crisi. Així, la CE amplia el límit d’un any que hi havia fins ara, tot i que defensa que només es podrà aplicar si hi ha “una amenaça per a la seguretat”. També assegura que s’ampliaran els controls per garantir que no s’abusa d’aquest nou termini.

Es tracta d’un canvi que afecta només la regulació de la reintroducció dels controls fronterers en casos en què hi hagi un risc per a la seguretat. Actualment, només França està aplicant controls al·legant aquesta situació. La resta de països, com Alemanya, Àustria o Dinamarca, fins ara han justificat els controls argumentat que hi havia deficiències de gestió a les fronteres externes. Tanmateix, aquest motiu només els permet mantenir – los fins al novembre d’aquest any, amb la qual cosa si els volen mantenir hauran d’al·legar que es tracta d’un “risc per a la seguretat”. Així doncs, a partir de desembre podrien fer aquesta petició i, si s’aprova la modificació proposada per la Comissió ahir, mantenir els controls almenys fins al 2020. En definitiva, els estats membre s’aferren a les escletxes de la llei per poder assegurar – se el control de les fronteres internes, mentre la CE proposa un canvi normatiu que garanteixi aquesta possibilitat.