Aquest estiu ha passat una cosa ben estranya: per primer cop, el bon temps ha portat una dràstica disminució de les arribades de refugiats a les costes italianes. La tendència es va començar a invertir al juliol: van arribar un 51,3% menys de refugiats que el juliol del 2016. Aquest agost n’han arribat 3.914 –la xifra més baixa de l’any–, cosa que representa una disminució d’un 81,6% respecte a l’agost anterior.

El govern italià, satisfet, ho atribueix al pacte que va firmar amb el govern presidencial libi de Fayez al – Sarraj al febrer. Itàlia, abandonada per les institucions europees, i davant la negativa de la majoria dels països europeus a acollir, ha decidit utilitzar la força per frenar les arribades, però sense tacar – se les mans directament: ho ha delegat a Líbia. La marina militar del país nord – africà, finançada per Itàlia, intercepta les barcasses de refugiats i els duen a presons inhumanes a Líbia.

Els refugiats son duts al que fins i tot el viceministre d’Afers Estrangers italià, Mario Giro, ha anomenat “l’infern”. Fa pocs dies, Metges Sense Fronteres va enviar una carta als mandataris europeus per aturar l’acord italolibi. Per Metges Sense Fronteres, “el sistema criminal de detenció a Líbia està podrit fins al moll de l’os” i no és res més que “una pròspera empresa de segrest, tortura i extorsió”.

Segons l’agència nord – americana Associated Press, les arribades han disminuït tant perquè Itàlia no ha pactat només amb el govern de Líbia, sinó també amb les milícies paramilitars que gestionaven el tràfic d’éssers humans fins ara. “El govern italià no fa tractes amb traficants”, responen fonts del Ministeri d’Afers Estrangers. Però els portaveus de les milícies –anomenades Brigada Al – Ammu i Brigada 48– han desvelat la trampa. Diuen que sí que “col·laboren” amb Itàlia a canvi d’ajuts econòmics, però ho fan a través del govern libi.

Diverses ONG que patrullaven al Mediterrani, davant d’aquest panorama, han abandonat. Es neguen a col·laborar en la deportació dels refugiats a les presons de les tortures i, a més, la marina militar líbia amenaça de disparar – les. Ara mateix resisteixen heroicament només la catalana Proactiva Open Arms, Sos Mediterranée, Sea Watch i Save the Children. Medu (Metges pels Drets Humans) és una ONG italiana que presta atenció mèdica als refugiats que han aconseguit fugir de l’horror libi. Segons aquesta ONG, un 85% dels refugiats que han atès a Roma han patit tortures a les presons del país nord – africà. Medu, que compara aquelles presons als camps de concentració nazis, està recollint testimonis de refugiats que han sobreviscut a les tortures –ja en tenen més de 2.000–. Ho fan “perquè no puguem dir que no ho sabíem”.