La diferència és només de seixanta. En tot l’any passat van arribar a Catalunya 684 menors estrangers no acompanyats (MENA), i fins al mes de juliol n’han arribat 624. Les xifres evidencien que el repunt del nombre d’arribades constatat l’any passat (els anys anteriors s’havien mogut entre 442 el 2007 i 317 el 2013) no només es manté, sinó que s’accentua. I això significa que es posa encara més en tensió un sistema d’acollida de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) que fa temps que va curt de recursos per una alta demanda. Per descongestionar la xarxa tradicional de la DGAIA i alhora cobrir millor les necessitats d’aquests menors estrangers que arriben sols, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies prepara un model propi d’atenció i acollida per als originaris del Magrib que han iniciat un projecte migratori per treballar a Europa.

Són nois del Marroc i Algèria que tenen entre 16 i gairebé 18 anys. “Ho entenem com una onada migratòria d’adolescents i joves que venen amb la idea de treballar. No pas perquè els protegim”, planteja el secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies. A partir d’aquí, s’està començant a posar en marxa un model propi d’acollida per atendre una situació que es considera d’“emergència”, amb l’objectiu d’aconseguir la inserció social i laboral d’aquests nois. “La xarxa tradicional de la DGAIA està pensada per a infants que puguin tornar amb els pares o que vagin amb una família d’acollida. Aquests joves no entren en aquest perfil i és evident que necessiten uns recursos diferents”, argumenta Iglesies.

Dels 624 expedients de MENA que s’han obert aquest any, 380 són del Marroc i 27 són d’Algèria. Molt lluny d’aquestes xifres, hi ha els altres orígens: Gàmbia (13), Ghana (11), Guinea (16) i el Senegal (6), per exemple. L’any passat, d’un total de 684, la majoria també van ser marroquins (454) i algerians (57).

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ja va reconèixer a mitjan juny que els centres estan saturats per l’arribada de menors estrangers. Alguns professionals d’aquests centres s’han queixat que han d’atendre urgències sense tenir espai lliure, fins al punt que hi ha moments en què es veuen obligats a posar matalassos a terra. El pla per atendre aquesta situació d’emergència inclou, d’una banda, el recurs per dormir –pisos compartits, per exemple, o petits centres–, on tindran el suport i l’acompanyament necessari, i, de l’altra, l’atenció diürna, també amb acompanyament més o menys intensiu, segons la necessitat.