Ripoll ha pres les primeres decisions per apuntalar la seva convivència intercultural, davant la possibilitat que la cohesió social es converteixi en una víctima col·lateral de l’atemptat de Barcelona, després de descobrir – se que la cèl·lula terrorista que en va ser autora tenia l’origen al municipi. Ahir es van prendre les primeres decisions. Les que s’aplicaran a llarg termini s’han d’acabar de perfilar, però d’altres són per posar en pràctica ben aviat. La més immediata és la convocatòria d’una concentració per dissabte, a les sis de la tarda, davant de l’ajuntament, amb el lema Ripoll per la pau, un pas endavant, a la qual es convida a participar tots els ripollesos perquè hi expressin “el dol” i els seus “sentiments múltiples”, segons les paraules que va dir l’alcalde, Jordi Munell, al final de la reunió de polítics i tècnics en què es va acordar la iniciativa. El lema –va fer notar l’alcalde– inclou dues paraules clau: “pau”, que és el que es desitja, i “endavant”, perquè l’objectiu que té la vila és mantenir el seu tarannà. Si els ripollesos acabessin enfrontats –va assenyalar–, representaria que s’hauria sucumbit a l’objectiu dels terroristes. “No deixarem la vida normal per por; si mirem veïns nostres amb odi o por, els estarem donant la raó a ells [els terroristes], i això ni s’ho mereixen ni ho volem”, va manifestar l’alcalde.

Escoles i instituts

Una altra acció immediata serà la inclusió de conceptes com el dol i la cohesió social en el pròxim curs escolar. Com abordar – ho es tractarà en els primers claustres i consell escolar municipal. D’altra banda, avui s’activa al Consorci d’Acció Social un servei d’acompanyament o suport psicològic als veïns que creguin que ho necessiten. I, finalment, s’ha organitzat una reunió amb les entitats locals amb l’objectiu de coordinar iniciatives i portar a terme un treball conjunt interdisciplinari.

En la reunió en què es van decidir aquestes iniciatives hi van participar el secretari d’Immigració, Oriol Amorós; el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell; el delegat del govern a Girona, Eudald Casadesús; el director del Departament d’Ensenyament a la demarcació de Girona, Joan Polanco; el president del Consorci de Benestar Social del Ripollès i president del Consell Comarcal, Joan Manso; l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, i regidors i tècnics de diferents àrees d’aquest consistori. En el tram final de la reunió de treball s’hi va afegir la consellera Meritxell Borràs.

L’exclusió, un risc

Oriol Amorós va avançar els trets principals de les accions que s’emprendran a mitjà i llarg termini. En primer lloc, insistir a no excloure ningú de la societat, perquè “l’exclusió social és una situació de risc”; en segon lloc, fomentar “la trobada” entre cultures, tenint en compte que “no hi ha alternativa a viure junts”, i, finalment, controlar “amb tots els mitjans possibles” els discursos que inciten a l’enfrontament i a l’odi. “Tenim les idees clares de cap on anem”, va concloure. Eudald Casadesús, que és de Ripoll, va posar l’accent en el fet que “la immensa majoria de la gent, de procedències ben diverses, són gent de bé”.

Crítiques a l’Estat