Canvi radical en la presència femenina en la cartellera del TNC. Si fa dues temporades, només figurava Carme Portaceli i la dramaturga Carmen Domingo (Només són dones) i la versió de Carlota Subirós de Maria Rosa, i en aquesta Magda Puyo dirigia un text de Lars Norén i hi havia les dramatúrgies de Teresa Vilardell en un projecte social (Llull a la ciutat nova) i Victòria Szpunberg a Lucis et umbrae, ara el canvi és radical. En principi, perquè l’Epicentre es dedica a Lluïsa Cunillé (s’estrena Islàndia,es fa una versió d’òpera de cambra d’Après moi, le delúge) i es prepara un cicle acadèmic amb institucions internacionals). Però també hi ha les direccions d’Helena Pimenta (El perro del hortelano), Alícia Gorina (Blasted de Sarah Kane) i, de nou, Portaceli i Subirós. Szpunberg i Raquel García Tomás redactaran un monodrama per obrir La consagració de la primavera, amb els alumnes de l’Esmuc. I, finalment, Sasha Waltz presentarà, 25 anys després de representar – se en el Grec (que dirigia Albertí), Allee der Kosmonauten.

El moviment de reivindicació #onsónlesdones no hi té a veure, segons sembla. Albertí no defensa la visualització de les dones com una reivindicació feminista sinó com una evidència que són, sovint, les dones, les que trenquen les pautes convencionals de la societat per ampliar la contemporaneïtat. Per això, Albertí creu que la seva programació parla de la identitat i de la recerca de la dignitat, més enllà de gènere.

Ahir es va anunciar la cartellera per donar pista a la venda d’abonaments. L’any passat, van batre els rècord amb 4.613 abonaments. Els primers que es venen són els de 10 espectacles. Els abonats tenen de temps fins al 13 de juny també per comprar entrades puntualment amb un descompte del 15%. A partir del 14, la venda és per a tot tipus d’espectador. L’abonament és, avui, la màxima garantia de disposar de lloc assegurat abans que arrenqui la temporada. A l’espera de completar aquest curs, la gerent Mònica Campos ja assegurava que estaria per sobre del 84%, una xifra molt bona tot i que no arriba a superar la del curs passat. La temporada 17/18 tornaran a posar a la venda unes 120.000 entrades, en total.

D’entre els 25 títols que es programaran destaquen experiments com el de Frankenstein (de Mary Shelley), en què Àngel Llàcer compartirà protagonisme amb Joel Joan, dirigit per Portaceli. O l’estrena de Josep Maria Miró a la Sala Gran amb Temps salvatge, (un text que ha d’entregar tancat en una setmana, insistia pressionant irònicament albertí a l ’autor i director)sobre com la societat occidental projecta la part podrida d’un mateix en els immigrants. Posa d’exemple les denúncies de violacions a Europa per part de refugiats pel Cap d’Any del 2016. Es va veure que no era cert. Però “al del 2017 es van practicar detencions preventives a refugiats”, s’exclama Albertí. També de desencant social és la programació de Sasha Waltz. L’obra, del 1996, es va estrenar quan només feia quatre anys de la reunificació de Berlín: brillava l’esperança d’una Europa integradora. Vint – i – cinc anys desprésaquella mirada utòpica contrasta amb la desconfiança d’avui entre els europeus. També Boira, de Lluïsa Cunillé, fa un retrat fosc a la celebració dels 25 anys de la caiguda del mur de Berlín.