L’escassetat d’efectius de la Policía Nacional al control fronterer de l’aeroport del Prat ha comportat les conegudes i angoixants esperes de diverses hores a desenes de milers de passatgers provinents de fora l’espai Schengen un cop arriben a la nostra ciutat.

No hem d’oblidar que, a causa d’aquest fet, la primera imatge que molts estrangers tindran de Barcelona no serà precisament la més desitjable.

Entenc que l’excel·lentíssim delegat del govern espanyol a Catalunya, el Sr. Millo, intenti justificar – se i demani un xic de paciència en nom de la seguretat dels viatgers, però el que no puc entendre és que mentre que la seu de la delegació del govern espanyol a Catalunya està custodiada per nombrós i potser excessiu personal dels cossos i les forces de seguretat de l’Estat, a l’aeroport del Prat la situació sigui la contrària.

No dubto que sigui necessari controlar convenientment les desenes de persones que cada dia entren a la delegació del govern a Catalunya, però el que és incomprensible és que en aquest edifici hi hagi més efectius dels cossos de seguretat de l’Estat que a la zona de control de passaports del gegantí aeroport del Prat, per on diàriament transiten desenes de milers de persones.

És a dir, entenc que el Sr. Millo ha intentat justificar l’injustificable donant unes explicacions que com a mínim atempten contra la intel·ligència de la ciutadania, ja que una simple comparació com aquesta denota que el que no hi ha hagut és diligència o voluntat de solucionar un problema de primer ordre.