Com diu Confuci: quan el savi assenyala la lluna, el neci es fixa en el dit. La lluita contra el racisme, la xenofòbia i la discriminació no són valors abstractes que queden bé per fer bonic i prou, com aquells llibres buits que només serveixen per embellir les lleixes del menjador. Són pràctiques, que comencen per no mirar còmodament –i amb tot l’egoisme– cap a una altra banda quan els feixistes i racistes amenacen impunement les teves veïnes i veïns. I això val pel passeig per Sant Jordi i també quan, per exemple, aquests mateixos utilitzen descaradament les donacions de sang, amb els seus uniformes copiats dels neonazis grecs, per fer – se propaganda. Per Sant Jordi l’Ajuntament havia d’haver evitat que PxC hi fos, escampant l’odi i mirant d’excloure i atemorir bona part del veïnat de Salt. Com que l’Ajuntament no ho va fer, vam haver – ho de fer veïns i veïnes organitzades. Què vol dir que “hostes vingueren que de casa ens tragueren”? És com el “primer els de casa de PxC”? Qui és que no és de casa? Com deien les banderoles que la immensa majoria d’entitats van penjar al passeig: tothom és de casa. Només faltaria! El racisme i el feixisme no es poden normalitzar, ni podem ser – hi indiferents, ni mirar el dit quan el problema –i ben gros que és– el tenim a la lluna.