Una elecció “per Europa”, una “remuntada” europeista, “una oportunitat per a Europa”… Els centres de poder europeus van esclatar ahir en manifestacions de joia quan es va confirmar la victòria d’ Emmanuel Macron en les eleccions presidencials franceses, viscudes com un plebiscit sobre Europa, els seus valors i el seu futur en contraposició al nacionalisme, el proteccionisme i el retorn a les fronteres nacionals que defensava la seva contrincant, la candidata d’extrema dreta Marine Le Pen.

Els brots d’una primavera europeista que van començar a entreveure’s fa uns mesos després de diverses notícies nefastes d’abast històric (el Brexit, l’ avenç de l’extrema dreta o el menyspreu del nou president dels Estats Units cap al projecte) es confirmen i alimenten les esperances de començar a escriure una nova pàgina de la història d’Europa carregada de futur.

“La història de la construcció europea està tan estretament lligada a la de França que el seu debat sobre el lloc de França a Europa ha ressonat més enllà del país que tindrà la responsabilitat de presidir”, va destacar el president de la Comissió Europea, Jean – Claude Juncker, a la carta de felicitació al líder d’ En Marxa publicada ahir a la nit, mentre que el seu portaveu celebrava la “nova arrencada per a Europa, la remuntada.” La rellevància d’aquestes eleccions va portar Juncker a trencar amb els usos diplomàtics europeus habituals i declarar obertament el seu suport a Macron fa dues setmanes. Europeista desacomplexat, l’exministre d’ Economia de François Hollande suscita enormes esperances a Brussel·les i la resta de capitals europees, desmesurades potser en vista de la profunda divisió social amb què es trobarà el futur president francès i la perspectiva d’una cohabitació.

“La seva victòria és una victòria per a una Europa forta i unida i per a l’amistat francoalemanya”, va celebrar la cancellera alemanya, Angela Merkel, a través del compte a Twitter del seu portaveu. La creixent divergència entre la marxa de l’economia francesa i l’alemanya és una de les explicacions de la severa avaria que pateix l’eix francoalemany, almenys des del començament de la crisi de l’euro, l’any 2010.

Berlín alberga esperances que aquesta vegada les promeses de reforma de Macron en el pla econòmic no es quedin en foc d’encenalls, com va passar amb els seus predecessors. Macron, de la seva banda, es declara decidit a recuperar el tradicional lloc de comandament de França a la Unió. El reequilibri de poders a Europa, amb una França més activa que exerceixi de contrapès real a l’hegemonia alemanya és un anhel compartit per la resta de països. “ França i Espanya treballarem per una Europa més estable, pròspera i més integrada,” va celebrar el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy.

Les agendes de Berlín i París, si bé coincidents en noves prioritats, com la cooperació en defensa i seguretat, divergeixen quant al nivell d’ambició i al terreny econòmic, en especial sobre el grau de reforma que necessita la governança de la zona euro. La bretxa dependrà, en bona mesura, del resultat de les eleccions legislatives que Alemanya té al setembre. “La victòria d’ Emmanuel Macron comporta un deure per a nosaltres a Alemanya perquè cal que Macron tingui èxit. Si fracassa, Marine Le Pen serà presidenta de la República francesa d’aquí cinc anys i Europa desapareixerà”, va advertir el ministre d’Exteriors, Sigmar Gabriel, socialdemòcrata. El país veí ha de fer canvis, sí, va afegir Gabriel, però “els alemanys hem de donar – li suport perquè quan es fan reformes no pots estar constret per una política d’austeritat”, per això “cal trencar definitivament amb l’ortodòxia pressupostària”. França és política nacional alemanya i europea.

Les paraules de Gabriel trasllueixen també una sensació d’última oportunitat. La capacitat de Macron de fer realitat les seves promeses electorals serà crucial per al destí d’Europa. “El duo francoalemany s’enfrontarà a dificultats i l’amenaça que un candidat extremista sigui elegit president continuarà rondant. La victòria de Macron podria ser només un alleujament temporal per a Alemanya”, afirma l’analista Yann – Sven Rittelmeyer, de l’ European Policy Center de Brussel·les, ja que les múltiples crisis que afligeixen França no s’evaporaran. “Els futurs líders d’ Alemanya ho hauran de tenir al cap, adaptar la seva conducta i les seves ambicions a les capacitats de França”, remata.

“Una Europa que protegeix”, ha promès Macron als seus electors. El seu pla és organitzar convencions populars d’aquí a final d’any a tot Europa perquè les queixes i les idees de baix arribin als centres de decisió. Les propostes que sorgeixin d’aquests diàlegs de sis o deu mesos de durada, explica l’eurodiputada liberal i consellera del líder d’ En Marxa Sylvie Goulard, alimentaran “el programa de treball dels anys a venir” per fer canvis pràctics en el funcionament de la UE.

“Els ciutadans mereixen alguna cosa més que referèndums que els demanen respostes binàries sobre qüestions complexes”, argumenta Goulard.