Emmanuel Macron serà el vuitè president de la Cinquena República francesa. Amb un 65,5% dels vots, l’exbanquer i exministre d’Economia va batre netament, ahir, la candidata del Front National, Marine Le Pen (34,5%), i consuma una trajectòria meteòrica que l’ha portat a l’Elisi amb 39 anys, i sense haver estat escollit mai abans per a cap altre càrrec públic. L’ascens del jove protegit de François Hollande, al marge dels partits tradicionals, no té precedents en la història de França. En la cruïlla de la història que tot just s’enceta, amb resultats electorals inimaginables fins fa poc, l’Estat francès va aconseguir allò que els EUA o el Regne Unit no van ser capaços de fer: aturar el cop del populisme autoritari que emergeix arreu del món.

Costava imaginar que un país tan amant de la seva pròpia singularitat seguís la tendència global, però el núvol de Le Pen era d’una magnitud inquietant: tant pel pes de París en la Unió Europea com per la força de la líder del FN, que des les presidencials del 2012 avançava en les urnes amb fermesa. A l’hora de la veritat, però, els francesos van rebutjar la proposta proteccionista, antiimmigració i anti – europea de Le Pen. L’amenaça és lluny d’esvair – se –cal no perdre de vista que 11 milions d’electors li van fer confiança–, però ni l’alta abstenció li va servir per anar gaire més enllà de la seva base. Un reducte disciplinat i mobilitzat però que, almenys per ara, continua sense arribar – li per guanyar segones voltes.

Tot i això, la cap del FN ja va anunciar, ahir, que no hi veu un estancament, sinó un símptoma que cal redoblar l’aposta: en un breu discurs amb marcada actitud de cap de l’oposició, la líder ultra va anunciar una reconfiguració profunda de l’extrema dreta que pot passar per crear una nova força política, i va anunciar que serà al capdavant de la batalla per les legislatives del mes de juny. “Faig una crida a tots els patriotes a unir – se a nosaltres per participar en el combat decisiu que ens espera des d’aquest vespre”, va llançar.

L’esbufegada alleugerida es va sentir a Brussel·les i la resta de capitals del continent, des d’on es veu la victòria del candidat liberal, europeista convençut, i sobretot la derrota de Le Pen, com l’esperança d’un canvi de tendència pel decaigut projecte comú. Macron va reiterar el compromís amb la integració comunitària durant el solemne discurs de la seva victòria i ho va tornar a fer davant la militància, a l’esplanada del Louvre, després d’arribar – hi caminant sol sota els acords de l’himne europeu: “Defensaré Europa, és la nostra civilització el que està en joc, la nostra manera de ser lliures. Treballaré per refer els lligams entre Europa i els ciutadans.”