Emmanuel Macron, favorit absolut, i Marine Le Pen, el producte més perillós de l’extrema dreta europea, diluciden avui qui serà el nou president de la República francesa. Però no només això. França protagonitzarà també una nova entrega d’una batalla que transcendeix les seves pròpies fronteres, un combat global entre dues maneres d’entendre el món, que traspassa la ideologia i apel·la a clivatges nous: la condició socioeconòmica, l’edat, la geografia i les ganes d’obertura o de tancament.

La fractura entre els dos candidats és de màxima envergadura. Macron és un exbanquer d’alt perfil, enarca, ben connectat amb les esferes del poder, cultivat i urbanita, partidari del liberalisme social i econòmic, i defensor de la multiculturalitat. És, en la mateixa línia, un declarat perpetuador de la Unió Europea i de l’ordre liberal que la inspira, i que ha dominat el món des de la fi de la Segona Guerra Mundial: basat en la democràcia, la defensa de les llibertats individuals i la mundialització, inspirat en els valors de la Il·lustració i reflectit en un sistema de governança global patrocinat pels EUA. Davant d’això, Le Pen és hereva d’un partit marcat, que ha maquillat amb traça per allunyar – lo d’uns orígens racistes i filonazis. La líder ultra preconitza recuperar per al poble la França real –la dels treballadors i els petits empresaris–, segrestada pels interessos de les elits nacionals, europees i globals, i per una immigració que amenaça de desvirtuar el relat nacional. Vol tancar fronteres, demolir el projecte europeu, virar les aliances cap a estats que desafiïn l’statu quo liberal, i esborrar tot traç de lliure comerç. Els dos candidats són la nit i el dia, però l’equilibri de cara a la jornada electoral s’acaba aquí.