Les entitats saltenques havien preparat el Sant Jordi 2017 amb estima i il·lusió, molta il·lusió. Si busquem entre les nostres festes i tradicions, sens dubte aquest dia és, amb escreix, un dels més estimats per tothom. Els Amics dels Gegants de Salt celebraven el seu 65è aniversari amb una cercavila pels carrers de la vila, la comunitat sikh de Salt celebrava la festa de la Khalsa, els Marrecs de Salt ens oferien una nova actuació a la renovada plaça Llibertat i des de l’Ajuntament s’havia preparat una actuació al passeig Ciutat de Girona ben engrescadora. Un munt d’activitats diverses, coordinades i organitzades per demostrar un any més la vitalitat i la diversitat de la vila. El passeig Ciutat de Girona havia de ser el cor de la vila, el punt de trobada de tota la gent per passejar entre llibres, roses i espectacles diversos, però com diu la dita popular “hostes vingueren que de casa ens tragueren”. I és que va haver – hi qui, menyspreant els saltencs i saltenques, en un acte d’egoisme pur i dur, va preferir rebentar la festa de tots per tenir, una vegada més, el seu minut de glòria. És una llàstima que una entitat creada per defensar uns valors tan democràtics, tan necessaris i tan importants com és la lluita antiracista, la lluita contra la xenofòbia i la discriminació, valors que admirem i compartim, i que estem convençuts que haurien de formar part inalienable de la nostra societat, no sàpiga mesurar les seves accions. Per Sant Jordi, l’Espai Antiracista Salt – Girona va atacar la base de la convivència a Salt, i ho va fer davant la impotència dels saltencs i saltenques que, il·lusionats, passejaven per Sant Jordi, davant la mirada incrèdula de nens i nenes que no entenien res de res, de jubilats espantats davant d’un cordó policial que es va fer necessari. El dia de Sant Jordi, l’antiracisme va perdre credibilitat, va perdre el respecte de la gent i va col·locar – se a l’extrem més obscur de les reivindicacions.