L’obsessió pel control de la immigració a Alemanya ha entrat en una nova dimensió. Els dos socis del govern federal, la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD), han xocat frontalment en el debat per l’aplicació d’un test de coneixement de la cultura i els valors nacionals als immigrants que sol·licitin la ciutadania. La CDU defensa el projecte perquè permetria integrar millor els estrangers, mentre que l’SPS el considera ineficient.

La cancellera, la democristiana Angela Merkel, és partidària d’estudiar una proposta que sorgeix dels Estats federats governats pel seu partit. A Baden – Württemberg s’aplica des del 2005 un qüestionari de trenta preguntes, a Baviera s’utilitza per als sospitosos de formar part de grups radicals i a Saxònia existeix des del 2001 un test de coneixements generals.
 
“On té la seu el Parlament Europeu?”

L’ús d’aquest instrument de control ja havia estat motiu de debat però el que ha aixecat més polseguera és el suport de la cúpula de la CDU a l’examen de cent preguntes que prepara el govern de Hessen i que, segons el Consell Alemany de Mestres, no aprovarien molts alemanys.

Una selecció d’aquest qüestionari ajuda a entendre la polèmica. Les preguntes fan referència a la història d’Alemanya, als principis de la democràcia i a la cultura general: “Citi tres serralades alemanyes”, “Quina assemblea es va celebrar el 1848 a la Paulskirche de Frankfurt [constitució de la primera assemblea nacional]?”, “Què va passar el 20 de juliol del 1944 [atemptat contra Hitler]?”, “Expliqui què vol dir el concepte del dret a existir d’Israel”, “A quina ciutat hi ha la seu del Parlament Europeu?”, “El pintor alemany Caspar David Friedrich va pintar en un dels seus coneguts quadres un paisatge a l’illa de Rügen. Quin motiu mostra aquesta pintura?”.

Al land de Baden – Württemberg, la prova al sol·licitant és només “una conversa flexible”, segons el ministeri de l’Interior d’aquest land, que gira al voltant dels valors fonamentals de la democràcia, amb preguntes respecte a la igualtat de drets entre homes i dones o la llibertat d’expressió. Fins ara s’havien realitzat controls d’assimilació de la cultura alemanya però la prioritat des d’aquest any, segons el govern regional, “és assegurar – se que el demandant de la ciutadania compleix els requisits de l’ordre constitucional”.

L’examen de Hessen va més enllà perquè exigeix uns coneixements que, segons l’SPD i els Verds, atempten contra la llibertat de l’individu i no asseguren ser bon ciutadà. El govern de Hessen raona que amb el test “s’eviten les societats paral·leles i s’assegura que el futur ciutadà alemany té un idea detallada de la seva nova pàtria”. El president de Hessen, Roland Koch, vol portar a nivell federal el seu programa per endurir les condicions de la naturalització i proposarà en una reunió de ministres regionals al maig la introducció de sis obligacions per als nous ciutadans, entre les quals la superació del test i un jurament de lleialtat.

El projecte vol completar els requisits de la llei d’estrangeria, en vigor des de l’any passat, que exigeix també una mena de jurament, el coneixement de l’idioma i cursos d’integració. Tot i la divisió en el govern, CDU i SPD coincideixen que cal pactar un model comú per a totes les administracions alemanyes “perquè la ciutadania no sigui més fàcil d’obtenir en un land que en una altre”.