No és per una casualitat que Daniela i Tanase Mihai, Adela i Anghel Paun i Cercel Gheorghe dormen a la presó des de divendres. En la primera operació policial per demostrar la implicació dels adults en els delictes comesos per les bandes de menors romanesos d’origen gitano, els Mossos d’Esquadra van escollir les famílies Mihai i Paun per l’elevat nombre d’expedients oberts per les accions dels seus nou fills. El tercer clan investigat va ser el dels Gheorghe. La raó, el lideratge que el pare exerceix entre els romanesos originaris del poble de Tãndãrei.

Al desembre es va iniciar la vigilància dels tretze fills de les famílies Mihai, Paun i Gheorghe i dels sis progenitors. Uns seguiments que van permetre elaborar “una anàlisi completa” del modus operandi d’aquests grups i que és perfectament aplicable als altres set clans que, segons les estimacions dels Mossos, operen a l’àrea metropolitana.

Els menors surten de casa a primera hora del matí per agafar el metro fins al centre de Barcelona. Les terrasses o l’interior de bars i restaurants de les zones de Ciutat Vella i l’Eixample – però també de Sarrià – Sant Gervasi, Sant Martí i les Corts – són l’objectiu predilecte de nens i nenes per apropiar – se de telèfons mòbils, càmeres fotogràfiques i carteres. A més dels furts, també es dediquen a l’estafa – demanant diners per a falses associacions de disminuïts – i als robatoris amb intimidació, violència o força en botigues o a les proximitats dels caixers automàtics.

Els diners en efectiu serveixen, en part, per dinar en establiments de menjar ràpid. La resta, juntament amb els objectes sostrets, van a parar a les mans dels adults. Aquesta activitat delictiva, segons destaca l’inspector Josep Lluís Trapero, cap d’investigació de Barcelona, “és suficient per pagar el lloguer d’un pis o alimentar la família”. En un dia els nens poden sostreure fins a quatre mòbils diaris, que, al mercat il·legal, tenen un preu d’uns trenta euros.

Els adults utilitzen els menors de 14 anys – que no poden ser jutjats – per delinquir. Això, en opinió de la consellera d’Interior, Montserrat Tura, evidencia que “els nens són instruments en mans dels seus pares”, que “coordinen i dirigeixen” les accions dels fills.

A més d’alliçonar – los en les modalitats delictives, els adults també els indiquen com s’han de comportar davant la policia. “El menor dóna ràpidament un referent familiar – perquè es vegi que no està desemparat – i facilita documents com targetes falses de refugiat”, diu l’inspector Trapero. Mentrestant, pares i mares passen les hores a les places públiques.