El missatge d’optimisme i d’eufòria que està intentant donar el Regne Unit no es correspon amb la realitat i les negociacions es presenten molt dures tant a fora com a dins del país. El suport que ha rebut Theresa May de l’oposició laborista perquè pogués invocar el Brexit i respectar la voluntat popular en el referèndum sembla que s’ha acabat.

Ahir el ministre del Brexit, David Davis, es va trobar amb una forta oposició dins del Parlament quan va presentar l’anomenada “gran llei de derogació”, que ha de transferir el poder legislatiu de la UE al Regne Unit. Aquesta llei té tres elements bàsics, segons Davis: invalidar la llei de les comunitats europees del 1972, convertir la legislació europea en britànica i donar poders als ministres per canviar lleis.

David Davis va presentar l’esborrany de la llei com si fos la proclamació de la sobirania del país. “En el fons, el vot del referèndum [europeu] va ser una decisió sobre la sobirania”, va afirmar Davis als diputats. I hi va afegir: “Un país fort i independent necessita el control de les seves pròpies lleis i el procés comença ara.” No havien passat ni 24 hores des de l’anunci oficial del Brexit.

Les paraules de Davis van recordar les de Nigel Farage, líder de l’UKIP durant el referèndum, que, després de conèixer la victòria del Brexit, va proclamar que aquell era “el dia de la independència del Regne Unit”. Un dels principals motius pels quals David Cameron va convocar el referèndum va ser per posar fi a l’UKIP, que amb un missatge antiimmigració i antieuropeu s’estava quedant amb bona part del vot tory. Dimecres els europarlamentaris de l’UKIP van celebrar l’anunci del Brexit de Theresa May destapant eufòricament ampolles de xampany.

“Convertir la llei europea en britànica és la manera de posar fi a la supremacia legislativa de Brussel·les, i també un pas important per donar a les empreses, als treballadors i als ciutadans la certesa que necessiten”, va continuar dient Davis.

Poders del segle XVI

L’objectiu de la llei és evitar un buit legal quan es faci efectiu el Brexit el 29 de març del 2019. No obstant això, Davis es va trobar amb l’oposició de la resta de partits, que criticaven que el govern disposi de plens poders per poder canviar les lleis sense consultar el Parlament. El govern farà servir uns poders d’Enric VIII, del segle XVI, per poder passar un miler de lleis sense ser debatudes al Parlament.

El Partit Laborista es va mostrar molt crític amb Davis. “En aquestes circumstàncies un espera més rigor i salvaguardes en la utilització dels plens poders”, va criticar Keir Starmer, secretari del Brexit laborista. Davis va replicar que es tracta d’una llei transitòria i que “aquests poders seran limitats en el temps” i que “el Parlament haurà de satisfer una altra legislació”.

Els laboristes, que van fer campanya a favor de la Unió Europea, van donar suport a May perquè pogués activar el Brexit per respecte al resultat de la consulta, però temen que els treballadors puguin quedar desemparats fora de la legislació europea. David Davis va acabar admetent que el Tribunal Europeu de Justícia continuaria tenint autoritat en alguns aspectes sobre els jutges britànics després del Brexit.

 “Em preocupa que el govern hagi polsat el botó vermell del Brexit sense saber ben bé què ve ara”, va afirmar Stephen Gethins, del Partit Nacional Escocès (SNP). L’SNP considera que l’ala més dretana i més “thatcheriana” dels tories està imposant la seva ideologia a la resta del país.

Xantatge

Els partits de l’oposició també van acusar May de fer xantatge a la Unió Europea amenaçant de sortir de l’Europol i deixar de cooperar en matèria de seguretat amb la UE si aquesta no accedia a les pretensions britàniques exposades en la carta del Brexit. Entre les pretensions figurava continuar tenint accés al mercat únic. Fins i tot, alguns diaris sensacionalistes favorables a May i al trencament amb la Unió Europea, com ara The Sun i Daily Mail titulaven ahir: “La bossa o la vida.”