Europa respira. El fre dels Països Baixos al populisme i la islamofòbia alleuja el continent sencer i li dona una treva, precisament en el 60è aniversari del Tractat de Roma. La “primavera patriòtica” que prometia el trumpisme europeu s’ha estavellat a la primera: l’ultra Geert Wilders no ha aconseguit guanyar unes eleccions holandeses que eren una mena de semifinal de les franceses i les alemanyes (i potser fins i tot de les italianes i les gregues!). El liberal Mark Rutte ha aguantat i, tot i perdre vuit escons, podrà continuar sent primer ministre. Però a quin preu?

La retòrica antiimmigració, euroescèptica i anti – establishment ha arrelat i la suposada islamització d’Europa ha monopolitzat la campanya. Wilders ha convençut un milió d’holandesos (!) que l’Alcorà és pitjor que el Mein Kampf i que cal netejar els carrers de “l’escòria marroquina”. Finalment, malgrat els sondejos i l’alarma internacional, només ha pogut esgarrapar cinc diputats més: en tindrà vint, tretze menys que Rutte (ni tan sols és el seu millor resultat històric). Però Wilders, com Le Pen a França, ha aconseguit imposar la seva agenda política i que Rutte i altres partits, com els democratacristians, li comprin part del programa i endureixin les seves polítiques. La incertesa pel Brexit i Trump poden haver vacunat els holandesos, que s’han mobilitzat per barrar el pas a l’aventura populista. I també Erdogan hi ha ajudat: el xoc diplomàtic amb Turquia, fins i tot amb algunes protestes de la diàspora, ha permès a Rutte presentar – se com un líder fort.

Però els grans guanyadors són, precisament, els partits europeistes: Els Verds han multiplicat per quatre els seus vots i guanyen, de cop, deu escons, amb el seu carismàtic líder Jesse Klaver, estil Justin Trudeau a l’holandesa, de només 30 anys. I també els liberals progressistes del D66 tindran set diputats més i són tercers, empatats amb els democratacristians. Tots dos partits podrien governar plegats amb Rutte. La ministra de Salut, Edith Schippers, va ser ahir l’encarregada de començar les negociacions per formar una coalició. També es confirma la fragmentació electoral, amb un Parlament de l’Haia amb fins a tretze formacions diferents: hi tindran representació el partit dels animalistes (cinc escons!), el dels jubilats (quatre) o els dels protestants rigoristes i els promusulmans (tres més cadascun).

Espectacular és l’esfondrament dels laboristes, fins ara a la coalició de govern de Rutte, que perden 29 escons (!) i cauen per sota del 6%, el seu mínim històric, a l’estil del Pasok grec. Ara són setens! I, de rebot, aquesta patacada pot beneficiar el PP espanyol i Luis de Guindos. El laborista holandès Jeroen Dijsselbloem deixarà de ser ministre de Finances i haurà de plegar de president de l’Eurogrup, i Espanya, infrarepresentada a Brussel·les, vol la seva cadira. Guru de les retallades, no sorprèn gens que Dijsselbloem hagi patit el vot contra les elits i els partits tradicionals. És la venjança de Varufakis.

“El resultat d’aquestes eleccions és una inspiració per a molts”, va celebrar el president de la Comissió Europea, Jean – Claude Juncker. “Els holandesos han votat a favor dels valors europeus, de societats obertes i tolerants”, va aplaudir també la cap de la diplomàtica comunitària, Federica Mogherini. A Brussel·les confien que el bluf de Wilders marqui un punt d’inflexió i freni l’auge del populisme europeu. “No hi haurà Nexit” (sortida d’Holanda de la Unió Europea), “la dreta antieuropea perd i reneix el compromís amb la UE”, es va felicitar també el primer ministre italià, Paolo Gentiloni. Segons Angela Merkel, contenint el populisme antiislam els holandesos han enviat un “senyal clar” als seus veïns francesos i alemanys. El ministre d’Afers Estrangers d’Hollande, Jean – Marc Ayrault, va agrair als holandesos que hagin “aturat l’ascens de l’extremadreta” i vulguin “treballar per una Europa més forta”.