El “senyal” que Marine Le Pen esperava sentir d’Holanda, en forma d’una victòria de l’islamòfob Geert Wilders, no es va produir. El Partit de la Llibertat (PVV) del líder ultradretà va quedar prou lluny del Partit de la Democràcia i la Llibertat (VVD) del cap del govern actual, el liberal Mark Rutte: 31 escons, per a la formació del primer ministre, contra 19 per a la llista islamòfoba, que aspirava a guanyar els comicis.

Al tancament dels col·legis, els primers resultats a peu d’urna eren eloqüents. És aviat per saber quina serà la propera coalició de govern ja que el Parlament té 150 escons i Rutte, segons aquestes projeccions, necessitarà socis. Però s’elimina la por d’un Nexit, variant neerlandesa del Brexit, desitjada per Wilders. I també el perill d’un contagi d’eufòria des d’aquest país fundador de la UE cap a França, on se celebren les dues rondes d’eleccions presidencials entre abril i maig.

Val a dir que el PVV puja –quatre escons, segons aquestes projeccions–, cosa que ahir mateix ja va fer valer Wilders: “Gràcies als meus votants, hem guanyat escons; Rutte no s’ha desfet de mi”, va piular a Twitter. El VVD baixa nou escons i els socialdemòcrates del PVDA, actuals socis de govern de Rutte, perden 29 escons i s’enfonsen. Però tot això semblava no – res anit, comparat amb el daltabaix que hauria estat veure el partit de Wilders com a primera força, per molt que probablement no hauria pogut formar govern, per manca de socis.

Holanda es va mobilitzar en unes eleccions dites clau per a Europa. Es votava en estacions de tren, com l’històric bar de la Centraal d’Amsterdam; en barcasses, a la veïna ciutat d’Almede; en antics molins de vent, en zones rurals, o dins els museus. Tres hores abans de tancar els locals de votació, la participació era del 55%, més de cinc punts per sobre de la del 2012. Holanda s’havia mobilitzat en aquestes eleccions clau per a Europa.