Un grup format per mare, pare, fills i amiga de la família. Un altre de quatre noies joves amb formació en àmbits com la gestió cultural, l’artteràpia i la farmàcia. I un tercer grup, en aquest cas de nois, encara més joves, que han fet carrera junts en el món de la física i les matemàtiques. Tots tres grups van coincidir divendres passat a la seu de la Secretaria d’Immigració per passar el primer filtre per fer de mentors de persones refugiades. La setmana passada es van fer les entrevistes amb el psicòleg –que va valorar si tenien capacitat per fer aquest voluntariat d’acompanyament als refugiats– i ara hauran de fer la formació. Tots coincidien que fer de mentors els sembla una bona oportunitat per “posar un gra de sorra en aquesta tragèdia que pateixen moltes persones”, en paraules de Carmen Juan, la instigadora que va convèncer el marit, Joan Cárceles; la filla, l’Aina, i una amiga, Teresa Travieso, d’apuntar – se al projecte.

Tot i que d’entrada expliquen que no tenen experiència en el món del voluntariat, apunten que durant quatre estius van acollir menors del Sàhara. Ho tenen tan assumit que ni tan sols ho compten com a activitat de voluntariat. “Cada estiu eren un més de la família i ja està”, argumenta l’Aina. Han d’entrar a parlar amb el psicòleg i la conversa ens queda a mitges…

Pugen per l’escala Irina Pejó, Anaïs Renté, Carla Andrés i Paula Vallejo. Tenen entre 25 i 28 anys. Aquest grup tot de dones compleix una de les característiques del perfil majoritari dels voluntaris apuntats al pla català d’acollida: del total de 2.477 mentors inscrits a Barcelona, 1.739 són dones. No compleixen, però, el perfil majoritari d’edat: de la dècada del 1990, com elles, n’hi ha 398. La dècada amb més gent és la dels vuitanta (amb 659), seguida de la dels setanta (501). Com a bon exemple de les noies de la seva edat, han fet diverses feines per anar tirant mentre han estudiat, han viscut temporades a l’estranger i, a més de fer colzes per aprovar carreres com farmàcia, mostren la inquietud formant – se en noves disciplines. Pejó i Andrés estudien un postgrau d’artteràpia. I per això s’han decidit a apuntar – se a ser mentores: “Tinc ganes de viure l’experiència. Fer una cosa diferent”, planteja Renté. Totes hi estan d’acord.