“Estem molt preocupats perquè la mobilització de la ciutadania no ha servit perquè les institucions moguin fitxa.” Aquesta va ser la declaració de Ruben Wagensberg, coordinador de la campanya
Casa nostra, casa vostra
a la sortida del despatx de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. Wagensberg i Lara Costrafreda van entregar a la presidenta un llapis de memòria amb les 121.703 signatures que s’han adherit al manifest de la campanya a favor de l’acollida de les persones refugiades. Aquestes firmes i també l’èxit de convocatòria de la manifestació del 18 de febrer , dissabte farà un mes, donen força als promotors de la campanya per demanar als polítics que actuïn.

Les adhesions són a un manifest que critica l’actitud dels estats membres de la Unió Europea (UE) per no donar resposta a la situació de milions de refugiats que s’han desplaçat obligats per conflictes armats, vulneracions dels drets humans, canvi climàtic i pobresa. “Davant la inacció de l’Estat espanyol”, el text fa una crida a les institucions catalanes perquè “Catalunya sigui terra d’acollida” en el sentit que garanteixi la inclusió i una vida digna i autònoma a les persones que han de fugir del seu país.

Els promotors de Casa nostra, casa vostra van plantejar la campanya amb l’objectiu de sensibilització i mobilització al principi –amb la manifestació com a gran moment de visibilització de la reivindicació– i ara passen a la fase en què es tracta d’influir en les polítiques catalana i espanyola perquè s’obri l’entrada a les persones refugiades i alhora es millorin els recursos per fer l’acollida i facilitar el procés d’integració de les que ja són aquí, perquè aconsegueixin la plena autonomia.

“El retorn social de la campanya és innegable –va declarar Wagensberg després de la trobada– i ara haurem de buscar quines vies té el Parlament per fer efectius els nostres objectius.” Els organitzadors no tenen dubte a interpretar l’èxit de la manifestació, de la recollida de firmes i del concert al Palau Sant Jordi de l’11 de febrer com la voluntat de la ciutadania de respectar el dret dels refugiats i acollir – los. La realitat, però, és que les accions polítiques no es mouen ben bé en aquest sentit. Des de la mobilització del 18 de febrer, per exemple, només han arribat 41 persones a l’Estat procedents de reubicació i assentament. De fet, les xifres són miserables: l’Estat, que es va comprometre a donar refugi a 17.337 persones en el marc de la Unió Europea, només n’ha rebut 1.100. La data per finalitzar el compromís és el 26 de setembre. Queden, per tant, 197 dies.