El liberal Mark Rutte, alumne exemplar de les consignes estalviadores d’Angela Merkel, o l’islamòfob Geert Wilders, adorador de Donald Trump que vol independitzar de Brussel·les un dels països fundacionals de la UE.

Aquestes són les principals opcions de les eleccions generals d’avui a Holanda, en què els sondejos apunten a un empat entre dues forces dretanes, la moderada i la radical.

La de Rutte representa la continuïtat de l’actual cap de govern. L’altra, la ruptura i un senyal explosiu que donarà empenta a la ultradreta europea, especialment al Front National francès, capitanejat per Marine Le Pen.

Són onze –sobre 31 registrats– els partits que, segons els sondejos, poden accedir a escons. Ni Rutte ni Wilders podran governar sols; en el cas de l’islamòfob Partit per la Llibertat (PVV), se suposa que cap altra formació no li donaria suport, encara que quedés primer.

Però totes les mirades estan dipositades en el torcebraç entre aquests dos polítics, companys de generació –53 anys té Wilders, 50 Rutte– i tots dos sortits del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), que ara lidera el primer ministre i que l’ultradretà va abandonar el 2004, en protesta per les negociacions d’adhesió de Turquia a la UE. Els temps en què Holanda tenia la llei d’asil més generosa d’Europa fa molt que han quedat enrere. Rutte ha endurit la política en matèria d’immigració i ha defensat la negativa a acollir més refugiats, que, segons ell, haurien de rebre ajut humanitari dins la pròpia regió en crisi. Considera que els ciutadans d’origen estranger han d’acceptar els principis i l’estil de vida holandesos, o marxar del país. Una línia dura que l’aparta de socialdemòcrates i verds, que han donat la sorpresa amb un notable avanç en els sondejos.

Molt més radical és, òbviament, Wilders, que practica sense escrúpols la campanya de la por pel “tsunami de la islamització”. Vol barrar les fronteres als immigrants, prohibir l’Alcorà, tancar mesquites, impedir l’arribada al país de més musulmans i expulsar – ne els delinqüents amb doble nacionalitat.