Al mes de gener, 24 famílies es van interessar per adoptar un infant dels que es troben en els centres d’acollida de Catalunya i 220 per adoptar – ne un d’algun altre país, sobretot de la Xina i de Rússia. Només una de cada deu sol·licituds d’adopció, per tant, són per a nens nascuts a Catalunya. La raó: els tràmits per a una adopció internacional poden durar un màxim de dos anys, mentre que una adopció feta al país es pot arribar a allargar més de sis anys. Aquesta seguretat d’arribar a bon port en un temps determinat i també la major seguretat jurídica són els principals arguments que empenyen els sol·licitants a decantar – se per anar a l’estranger.

“Molts dels que opten per anar al Nepal o a Rússia a buscar nens de 7 anys demanarien nens d’aquí si sabessin que ho tenen igual de fàcil. I de nens aquí també en tenim. En tenim els centres plens”, reconeix la directora de l’Institut Català d’Adopcions i Acolliments (ICAA), Rosa Bertran.
 
Aplegar la normativa

És precisament per afavorir les adopcions de criatures catalanes que el departament de Benestar i Família ja va anunciar a finals de l’any passat una reforma legislativa que comportarà paral·lelament la reforma del Codi Civil i l’elaboració de la futura llei de la infància, que aplegarà tota la normativa sobre infància que actualment hi ha dispersa.

El projecte, que es presentarà als ens locals i a les entitats a principis d’abril per recollir les seves opinions, vol evitar que els menors desemparats es passin tota la infantesa en els centres i que hagin de sotmetre a un judici rere un altre abans d’arribar a una adopció. Entre les mesures que es posaran en marxa per evitar – ho destaca que els pares biològics dels menors tutelats per la Generalitat que se n’hagin desentès totalment tindran un termini de dos anys per demostrar que els problemes que van motivar el desemparament ja no existeixen i recuperar la criatura Un cop passat aquest temps, la proposta d’acollida que faci Benestar serà ferma.

Aquesta modificació legal faria segurament que alguns dels nens que actualment viuen en centres fossin adoptats per una família. “La infància és molt curta. Fins als 12 anys els nanos viuen una etapa molt important i tenen el dret a passar – la en família. I això és el que busca la llei”, subratlla Bertran, que no té cap dubte de la prioritat dels drets dels menors, fins i tot per davant dels de la família biològica, si aquesta no compleix els seus deures.
 
Canviar la tendència

Les noves circumstàncies que crearà la llei de la infància haurien de comportar en uns anys un canvi de tendència que afavorís les adopcions de nens catalans. Balanços com el de l’any passat, amb 372 peticions d’adopció a Catalunya i 2.588 en altres països, podrien quedar per a la història. Com també el fet que fins al novembre se n’havien adoptat 82 de Catalunya i 1.594 de l’estranger.

“Evidentment, i per sort – diu la responsable de l’ICAA – , mai tindrem tants nens desemparats i algunes famílies hauran d’anar a l’estranger, però no tantes”. Als centres hi viuen ara més de 2.000 nens i nenes tutelats per l’Administració, entre els quals hi ha grups de germans i menors amb alguna discapacitat que podrien ser adoptats ara mateix.