Des de l’ONU fins a l’Iraq, passant per les capitals europees, ahir el rebuig al decret migratori de Donald Trump, que veta l’ingrés als EUA de ciutadans de set països de majoria musulmana, es va estendre com una taca d’oli fins i tot entre els llocs que ha triat com a aliats preferents. La mobilització britànica no es va fer esperar i la recollida de signatures en contra de la visita oficial del president nord – americà a Londres es va disparar per sobre del milió d’adhesions. La petició popular, que no descarta la visita però sí el caràcter oficial del viatge i la trobada amb la reina Elisabet II, s’haurà de debatre al Parlament (és obligatori fer – ho a partir de les 100.000 firmes) i es podria convertir en una pedra a la sabata de la primera ministra, Theresa May, que divendres es vantava d’haver estat la primera mandatària internacional a ser rebuda a la Casa Blanca pel seu nou inquilí.

Tot i el clam popular, el govern de May va dir que la invitació està feta, acceptada, i que no es cancel·larà perquè cal “pensar a llarg termini”. El ciutadà que va impulsar la petició, Graham Guest, va declarar que volia posar el “focus” en el fet que la visita “legitimaria” la presidència de Trump amb una trobada amb la monarca britànica. Diversos diputats britànics van demanar que Trump no s’adreci a les dues cambres del Parlament quan sigui a Londres, on ahir, com en altres ciutats del Regne Unit, hi va haver mobilitzacions en contra del mandatari dels EUA. També ahir, el cap del Foreign Office, Boris Johnson, va definir la política migratòria nord – americana de “divisòria” i “equivocada”.

A l’altra banda del canal de la Mànega, França va anunciar que estarà en contacte amb les autoritats nord – americanes per clarificar l’impacte de les restriccions, mentre que, des de Brussel·les, la Comissió Europea va avisar l’administració de Trump que “garantirà que no hi hagi discriminació” als ciutadans europeus amb doble nacionalitat derivada de la polèmica ordre executiva en immigració.

Des de Berlín, la cancellera Angela Merkel va anar un pas més enllà. Primer va explicar que estudia la situació dels afectats pel vet i va advertir que la lluita contra el terror no “justifica” mesures com les adoptades per Trump, perquè implica “posar sota sospita general un determinat grup de persones”. Per Merkel, l’ordre dictada per Trump contradiu “els principis bàsics d’ajuda als refugiats i de cooperació internacional”.

Qui tampoc es va mossegar la llengua va ser l’alt comissionat de l’ONU per als drets humans, Zeid Ra’ad al – Hussein, que va qualificar el vet de Trump d’“il·legal i malvat”, i va dir que menysprea recursos en la lluita contra el gihadisme.