La indignació pel vet a immigrants i refugiats de països de majoria musulmana és lluny d’esvair – se. Mentre la Casa Blanca continua defensant la mesura, les veus de condemna s’acumulen i les accions per demostrar el rebuig a un decret considerat islamòfob no s’aturen.

Els aeroports continuen sent el centre de les protestes multitudinàries, erigits en símbol arquitectònic de l’entrada dels immigrants. Però la població no sols està sortint al carrer: molts congressistes asseguraven que tenien el telèfon de l’oficina col·lapsat per una allau de trucades de contribuents que demanaven explicacions als legisladors per haver permès el decret. Responent a les demandes, molts estan decidits a plantar cara. Al capdavant de tots, hi ha el líder de la minoria demòcrata al Senat, Chuck Schumer, que el cap de setmana va fer un discurs emocional que li va valer les burles del president Donald Trump, ja que li va retreure que és de “llàgrima falsa”.

Schumer presentarà una moció per votar la revocació del decret, amb la intenció de mostrar de manera pública quins senadors el defensen i quins s’hi oposen. A més, va liderar una vigília davant del Capitoli de tots els legisladors demòcrates i els contraris al decret.

També hi ha hagut resposta de l’estament judicial. A banda de les decisions de jutges per congelar el decret i evitar les detencions a passatgers en trànsit, fiscals generals de setze estats, republicans i demòcrates, van afirmar que l’ordre executiva és “inconstitucional, anti – nord – americana i il·legal”.

D’altra banda, un centenar de diplomàtics i funcionaris del Departament d’Estat van presentar una queixa formal a través d’un sistema anònim en què asseguren que “la prohibició només es pot aixecar sota condicions gairebé impossibles i no protegirà els nord – americans d’atacs terroristes”. També l’expresident Obama es va mostrar en desacord “amb la noció de discriminació per fe o religió”.

Grans empreses del país també han mostrat el seu rebuig. La cafetera Starbucks contractarà 10.000 refugiats durant cinc anys als 75 països on té establiments. El director executiu de Goldman Sachs, empresa d’on han sortit els que seran el pal de paller de la política econòmica i comercial de l’administració de Trump, va dir que “la diversitat no és opcional”. L’empresa automobilística Ford, que fins ara havia arribat a acords amb Trump, es va desmarcar de la mesura i la va criticar de manera contundent.

La societat civil també s’ha mobilitzat. La Unió Americana per les Llibertats Civils (ACLU), una de les primeres organitzacions pro drets civils que va alçar la veu, va anunciar que aquest cap de setmana ha recaptat més de 24 milions de dòlars: sis vegades més del que rep anualment.

El Consell de Relacions Americoislàmiques, per la seva banda, va denunciar el govern dels EUA per un decret que considera inconstitucional. “És una ordre basada en la intolerància, no en la realitat”, va dir la directora de litigis del consell, Lena Masri.

Trump, aliè a totes les protestes, continua defensant la mesura i reafirma que no es tracta d’un decret islamòfob, sinó d’una necessitat per a la seguretat. “No és gens agradable buscar terroristes abans que entrin al país.” “Era una gran part de la meva campanya”, va dir el president a Twitter. Durant el cap de setmana, Rudy Giuliani, exalcalde de Nova York i una de les persones pròximes al president, va confessar que Trump li va demanar com es podia fer “legal” una prohibició d’entrada a musulmans.

Tot l’escàndol ha portat el govern de Trump a voler canviar el discurs de l’opinió pública. El president va anunciar per sorpresa que avançarà a aquesta matinada la tria del candidat per cobrir la vacant al Suprem, i un dels assessors en matèria ambiental, Myron Ebell, va dir que l’administració està disposada a abandonar els acords de reducció d’emissió de gasos contaminants.

La hiperactivitat executiva tampoc no s’atura: ahir Trump va signar una ordre per reduir la burocràcia del govern federal. Segons el decret, cada nova regulació n’haurà d’eliminar dues d’existents.