La psicòloga Aïna Coscollola va arribar fa cinc anys al casal de barri del Besòs per començar a treballar en un projecte de suport a joves que havien vingut a Barcelona a través del reagrupament familiar. Els ajudava amb el català i els deures, i també treballaven els valors i l’autoestima. La majoria dels assistents eren nois pakistanesos –és la comunitat estrangera més nombrosa al barri– i l’Aïna no va trigar a detectar que les noies no venien. “Els nois em van explicar que a algunes joves no les deixen compartir espais amb ells fora de l’institut”, recorda. Era difícil, doncs, que sortissin del circuit casa – escola per fer activitats. L’Aïna, però, no es va resignar i va fer un pas endavant per treure – les de la invisibilitat. A través de l’associació Enxarxa –que gestiona el pla comunitari del Besòs– es va crear un espai de reforç de català només per a noies. No va ser fàcil. “En feia difusió als instituts, però no venien”, explica. Un dia va aparèixer una noia que, poc després, va portar – ne una altra. Arribaven amb comptagotes, gràcies sobretot al boca – orella. Van anar passant els mesos i, finalment, van aconseguir formar un grup de noies. Havien plantat la llavor de Ma’isah, que significa “caminar amb orgull” –en urdú–, i ha esdevingut un projecte clau per afavorir la integració social de les joves, potenciar la seva autoestima i apoderar – les.

El procés ha estat llarg i complex. Les noies van anar establint de mica en mica un vincle de confiança amb l’Aïna i el grup es va anar cohesionant. Un dia, una de les joves va arribar preocupada al casal i va voler compartir el que li havia passat amb les seves companyes, que no van dubtar a animar – la i donar – li consells. L’experiència va ser positiva i van decidir que dedicarien una estona de les classes de català a parlar de les seves emocions. L’Aïna –coordinadora del projecte– va anar recollint els interessos de les noies i van començar a treballar amb dinàmiques de grup. “Vam passar de treballar els pronoms febles i la separació de síl·labes a crear un espai de trobada on poden compartir les seves inquietuds, sense deixar de practicar el català”, comenta. Aquest espai ha esdevingut un lloc segur i de referència per a les noies i va ser aquí on, a finals del 2012, va sorgir la idea de practicar esport. Elles de seguida ho van veure clar: volien fer criquet, l’esport més popular al Pakistan.