“Els nous indicis fan pensar que, amb gran probabilitat, va ser l’autor de l’atemptat”, va afirmar ahir el ministre d’Interior alemany, Thomas de Maizière, respecte a l’home contra el qual el dia abans s’havia emès una ordre de detenció europea i de qui tota Alemanya en coneix el rostre en diferents versions des de dimecres.

Les empremtes dactilars del tunisià Anis Amri, que justament ahir va complir 25 anys, van ser trobades al camió que dilluns va envestir la multitud del mercat nadalenc del centre de Berlín i va fer dotze morts i mig centenar de ferits.

Al vespre, la televisió pública va emetre unes imatges en què se’l veia, hores després de la matança, davant d’una mesquita de la capital alemanya. En el vídeo, de les càmeres de vigilància, apareix davant la porta del centre, on es reuneix la minoria radical salafista i on se sospita que es practica proselitisme gihadista. Les imatges corresponen a la matinada de dimarts, hores després de l’atac.

Si dimecres el prudent ministre encara parlava de “sospitós” –però no necessàriament d’autor de l’atemptat–, ahir no semblava haver – hi més dubtes. En les últimes vint – i – quatre hores, la policia havia dut a terme raids tant a Berlín com al land de Rin del Nord – Westfàlia, on el fugitiu havia viscut des que va entrar al país el 2015 fins al mes de febrer passat. Que se sàpiga, no hi ha hagut detencions, malgrat que durant tot el dia els mitjans de comunicació van dir el contrari.

La prudència del ministre i l’hermetisme de la fiscalia federal –que va assumir les investigacions la matinada després de l’atemptat– han fet que les notícies hagin circulat pels mitjans de comunicació d’arreu del món molt abans que les confirmacions oficials. Això no seria nou, sobretot a Alemanya, país on els conductes oficials no són precisament amics de córrer. En el cas d’Amri, el degoteig d’informacions oficioses sortides des de Tunísia o Itàlia han deixat al descobert moltes llacunes sobre el coneixement del personatge i problemes de coordinació a escala europea.

Aquest tunisià tenia un historial delictiu més que ampli, molt abans de demanar asil a Alemanya –el 2015– i d’acostar – se a les xarxes gihadistes. Havia estat condemnat per diversos delictes a Itàlia, on havia arribat com tants altres joves del seu país en pastera, el 2011.

Primer va incendiar el centre d’acolliment on se l’havia assignat perquè era “menor”, tot i que no ho era. Després va acumular diferents delictes de robatori i agressions, fins a ser condemnat a quatre anys de presó. Es va radicalitzar mentre complia condemna a Palerm, segons el retrat reconstruït entre les revelacions de mitjans italians, alemanys i tunisians. Se’l volia deportar a Tunísia, però va aconseguir escapolir – se de la burocràcia italiana i va entrar a Alemanya el juliol de 2015, justament enmig de l’allau de refugiats que aleshores entraven al país.

Ha emprat sis identitats diferents, segons l’ordre de detenció de la fiscalia alemanya; ha estat a punt de ser expulsat també d’Alemanya. Però entre la morositat tunisiana, que no el reconeixia com a nacional seu, i el descontrol existent sobre bona part dels refugiats “tolerats” a Alemanya –més de 159.000–, va anar trampejant la situació tot i haver vist rebutjada la seva sol·licitud.