Potser no governaran, però ja estan imposant les seves polítiques i agenda. Fins i tot Brussel·les ha acabat sucumbint a l’onada populista i empassant – se el mite dels abusos del turisme del benestar, que culpa, per exemple, els joves catalans que se’n van a Berlín a buscar – se la vida d’estar posant en risc la sostenibilitat de la seguretat social alemanya. La Comissió Europea va proposar ahir endurir l’accés a les prestacions socials als europeus que es traslladen a un altre estat membre: abans de poder cobrar l’atur hauran d’haver treballat almenys tres mesos al nou país de residència.

Brussel·les dóna la raó a governs com l’alemany, el britànic, l’austríac i l’holandès, que fa anys que reclamen poder restringir les ajudes socials als comunitaris. “Molts contribuents, als països de l’oest, es queixen que els nostres sistemes de benestar tan generosos són com un imant, que atreuen gent que se n’aprofita, sense haver – hi contribuït mai”, va argumentar l’eurocomissària de Treball, la belga Marianne Thyssen.

Els europeus majors d’edat inactius, sense feina, que resideixen en un altre estat membre representen només un 1% de tota la població de la UE, uns 5 milions de persones. I un 13% són estudiants que fan un Erasmus o similar. Brussel·les, però, vol reformar aquestes regles de joc, del 1959, per evitar “abusos”. I és que, segons les seves dades,un 41% dels treballadors desplaçats treballen menys de tres mesos al país d’acollida abans de demanar la prestació per desocupació.

Només així es podrà “evitar que els populistes continuïn enverinant el debat públic sobre la llibertat de moviment i l’accés a les prestacions socials a la UE”, va advertir Thyssen. La seva proposta, que ara hauran d’aprovar els governs dels Vint – i – vuit i l’eurocambra, obliga un treballador desplaçat a treballar almenys tres mesos per poder rebre la prestació per desocupació. És a dir, que si un català marxa a Alemanya a treballar però l’acomiaden el primer o el segon mes, no tindrà dret a l’atur, tot i que abans, a Catalunya, hagi cotitzat deu o quinze anys. A canvi, s’amplia fins a sis mesos el període mínim de subsidi per a desplaçats a la recerca de feina: els aturats que marxin del país per buscar feina fora podran exportar la seva prestació fins a mig any, en comptes dels tres actuals.

Brussel·les també canvia les normes per als treballadors transfronterers, que viuen en un estat membre però treballen al del costat i creuen la frontera cada dia: vol que reclamin la seva prestació d’atur a la seguretat social del país on cotitzen, en comptes de fer – ho, com ara, al de residència.

Brussel·les fa aquesta proposta en un moment políticament molt delicat: la ultradreta ha perdut les presidencials a Àustria, però en els pròxims mesos tindrà moltes altres oportunitats, en un 2017 d’infart. A Holanda, per exemple, el xenòfob Geert Wilders lidera els sondejos i en les eleccions del març podria superar els liberals i socialdemòcrates, que governen plegats.

El Partit per la Llibertat, que vol abandonar la UE, aconseguiria 23 escons dels 150 i seria el primer partit dels tretze amb representació. La justícia acaba de condemnar Wilders per haver incitat a la discriminació dels marroquins, però la sentència encara li dóna més vots (cinc punts més, segons les enquestes) i la islamofòbia s’estén. Precisament ahir, els tribunals van castigar una àvia de 72 anys a pagar una multa de 1.050 euros per haver intentat arrencar el vel a una jove musulmana en ple carrer. Holanda acaba de prohibir l’ús del burca i el nicab al transport i edificis públics, victòria que s’ha apuntat Wilders.

Però la mare de totes les batalles serà a França a l’abril, i Marine Le Pen pot fer història. El sistema de doble volta li fa poc menys que impossible arribar a l’Elisi, però el Front National ja ha aconseguit empènyer la dreta d’Els Republicans a l’extrema dreta i el seu candidat i probable futur president, François Fillon, com l’expresident Sarkozy, s’ha lepenitzat copiant – li promeses electorals com ara la mà de ferro en immigració. Tots els sondejos donen per fet que Le Pen passarà a la segona volta, però per guanyar li falten 7 milions més de vots dels 11 que li auguren les enquestes (o que la participació s’esfondrés a un 50%). El 23 d’abril aconseguiria un 24% de suport i el 7 de maig un 33%. Tot i ser el partit més votat, el sistema electoral francès no proporcional distorsiona la representació: Le Pen només té dos diputats a l’Assemblée National, per exemple, i no governa cap regió, perquè, tot i que en sis va vorejar la majoria absoluta, ara fa un any, dreta i esquerra es van unir per barrar – li el pas. En les europees, en canvi, que sí que són proporcionals, va aconseguir 24 eurodiputats, quatre més que els conservadors.