El cap de setmana passat Getafe va assistir a una batalla campal entre ultres. El més curiós, però, és que eren del mateix equip, el Saragossa. No és estrany en el futbol, i l’Espanyol tampoc n’és l’excepció. No arriben a l’extrem dels aragonesos, però les amenaces, baralles i canvis de bàndol estan a l’ordre del dia. Ni en el dia de partit hi ha treva, sovint amb una actitud força infantil. Els aficionats periquitos n’eren testimonis cada quinze dies. Ni un càntic coordinat de punta a punta. Més aviat al contrari, fins al punt de trepitjar – se les cançons els uns als altres. Però la LFP es va treure una normativa de la màniga per a la present temporada que instava els clubs a integrar tots els grups d’animació en una mateixa ubicació, concedint – los a canvi una sèrie de privilegis. Però si la Curva i la Juvenil estaven als dos extrems de l’estadi no era pas per casualitat, i el projecte de La 1900 es tanca amb un fracàs sonor i un augment de la tensió.

Dotze jornades. O quatre partits a casa. El recorregut de La 1900 ha estat ben curt. El club va retirar els privilegis (megàfons, material i l’habitació per guardar – ho tot) abans del duel amb l’Eibar, i la resposta va ser intentar retirar la pancarta de La 1900 que posava el club. La intervenció de la seguretat va derivar en agressions i nous expedients. Un símptoma més que el projecte anava pel pedregar. Ja era el primer duel en què la Juvenil havia reaparegut a l’altra banda de l’estadi i, dies més tard, l’entitat anunciava la suspensió de la grada d’animació. El pegat temporal van ser grups de nens als sectors 109 i 110 contra l’Athletic. Es van anunciar noves reunions, i s’han fet, però ni tan sols n’han pogut fer una de conjunta les tres parts. Un nou episodi violent en el desplaçament a Vitòria n’ha accelerat el tancament, ajudat pel fet que l’incompliment de la norma no comporta sancions de la LFP, tan sols la retirada de privilegis als grups.