Itàlia fa front a una nova onada d’immigrants i sol·licitants d’asil –dues categories molt difícils de distingir– procedents de les costes de Líbia. En tres dies van ser resca­tades al mar més d’11.000 per­sones. Els equips de salvament no van poder evitar que hi hagués 38 morts.

Segons fonts de la Guàrdia Costanera italiana consultades per aquest diari, el fort increment del flux és atribuïble exclusivament a la bonança meteorològica i a les ­favorables condicions del mar, a partir de dilluns passat, després d’una setmana de temps advers. La sensació és que als ports i platges de partida libis s’acumula molta gent i els traficants aprofiten els períodes de bon temps per embarcar – los molt de pressa amb rumb cap a Europa. Les autoritats italianes no saben si hi ha altres raons de la dinàmica interna líbia que expliquin també les brusques oscil·la­cions en l’èxode humà.

En les més de 70 operacions de rescat hi van participar vaixells de diverses nacionalitats. Hi havia la Guàrdia Costanera i la Marina militar italiana, així com una nau de l’Armada irlandesa, un vaixell mercant, dos remolcadors privats i unitats de la flotilla d’oenagés que s’han instal·lat davant la costa de Líbia per alleujar l’emergència, com la Moas (una organització fundada per un empresari dels Estats Units, amb base a Malta, que disposa de dos vaixells molt ben equipats), Life Boat i Proactiva Open Arms –fundada a Badalona per Óscar Camps i que va guanyar fama mundial amb la seva acció a Lesbos–, entre d’altres. Als pics del flux de migrants hi ha feina per a tothom. A la nau militar italiana Dattilo, tres dones van donar a llum mentre navegaven rumb al port de Catània, a Sicília. Tant les mares com els nadons es troben en bones condicions.

Flavio Di Giacomo, portaveu a Itàlia de l’ Organització Interna­cional per a les Migracions ( OIM), va declarar ahir a La Vanguardiaque aquest any hi està havent “un flux complicat i difícil d’entendre, amb un perfil diferent dels migrants”. “Molta d’aquesta gent va abandonar els seus països sense una idea clara d’on anaven anar –va afegir Di Flavio–. Uns ni tan sols tenien previst fer el salt a Europa. Però es van trobar atrapats a Líbia, van ser molt maltractats i no van poder fer marxa enrere. Van començar, doncs, sent emigrants econòmics però s’han convertit en emigrants vulnerables, una ca­tegoria difícil d’enquadrar des del punt de vista del dret internacional i ho estem ja veient”.

Respecte a anys precedents, hi ha menys persones procedents d’Eritrea i de la Banya d’Àfrica en general i moltes més de l’ Àfrica ­occidental ( Nigèria, Níger, Gàmbia, Senegal, Mali i Guinea Cona­kry). Molts estaven mal informats o van ser enganyats per emprendre viatge. Encara que pugui ­sorprendre a Europa, els testimonis recollits per l’ OIM indiquen que gran part d’ells ignorava la situació real a Líbia, el caos d’aquell país, i se sorprenen de com de malament els tracten en arribar al ­país nord – africà, on els homes solen patir ­violència física i es pro­dueixen nombroses violacions de les dones.

El secretari de la Conferència Episcopal Italiana, monsenyor Nunzio Galantino, va denunciar que Europa està “cega” i “feble” davant la crisi. Va agrair el que Itàlia fa al mar, però va afegir: “Amb l’acollida, encara que Itàlia ho faci bastant bé, no n’hi ha prou. No es pot salvar la gent i després no oferir – los una possibilitat de futur”. El bisbe va dir que les noves morts “són una bufetada a la democràcia europea, incapaç de salvaguardar i protegir persones en fuga de situacions dramàtiques creades per la política exterior i per decisions econòmiques europees”.

El secretari general de les Na­cions Unides, el sud – coreà Ban Ki – moon, que es trobava ahir al Vaticà per participar en una conferència interreligiosa sobre fe i esport, va agrair a Itàlia, en una entrevista amb el diari La Stampa, que hagi dedicat aquests anys tants re­cursos nacionals a salvar vides al mar, va reconèixer que el país “està suportant una càrrega onerosa a Europa” i que això està tenint “un impacte significatiu en la societat italiana”.