Un any després que la Unió Europea es veiés desbordada per l’allau de refugiats que fugien de les guerres de Síria i l’Iraq, les principals institucions europees i els diferents estats continuen sense trobar la solució al conflicte. Més aviat tot al contrari, Europa mostra la seva cara més insolidària i populista. Les quotes per repartir per estats més de 160.000 immigrants han quedat en paper mullat. En un any, la UE només ha acollit un 3,5 per cent dels refugiats permesos, un total de 5.651 persones, una quantitat ridícula si la comparem, per exemple, amb els més de trenta mil refugiats que en pocs mesos, i sense tants problemes, han arribat al Canadà, tot un exemple a seguir per la resta del món. L’Estat espanyol, amb una política d’acolliment totalment en descrèdit al llarg dels anys, només ha complert poc més de l’1% de la quota que li correspon.

És una vergonya europea que queda en evidència quan individualment escoltem algunes històries vitals dels pocs refugiats que han pogut arribar. En la Presència d’ahir, diumenge, només calia llegir el testimoni dels nou refugiats que hi apareixien per adonar – se que som davant d’éssers humans com nosaltres a qui no es pot negar tot l’acolliment i l’ajut que faci falta.

L’augment del populisme a Europa no ajuda, però, a trobar una solució a la crisi. El resultat del referèndum d’ahir a Hongria, finalment i sortosament fallit, no suposarà, malgrat tot, que el govern hongarès aturi la seva croada contra les quotes imposades per la Unió Europa. Sobretot, no suposarà cap aturada perquè la política populista del primer ministre hongarès troba amplis suports en els governs d’estats veïns, com ara Eslovàquia, Romania i Txèquia.