“He fet un gargot a la butlleta.” La Lea sortia ahir d’un col·legi electoral al carrer Szondi de Budapest amb el seu fill de pocs mesos en un cotxet i orgullosa d’haver boicotejat amb el seu vot nul el referèndum sobre l’acollida de refugiats convocat a Hongria pel primer ministre Viktor Orban. A la porta del col·legi, un avi li recriminava l’actitud molt agressivament. La ganyota que se li va dibuixar a ella a la cara no va requerir paraules. “Calla, racista.” Eren la cara i la creu d’una penosa jornada electoral a Hongria on, com sempre, tothom va guanyar. I és que si bé l’estratègia de la Lea i de tota l’esquerra hongaresa per promoure l’abstenció i els vots nuls al referèndum va funcionar i va deixar la participació en el 40%, per sota del mínim legal del 50%, a Orban això li és ben igual. Per ell, amb un 98% dels vots pel no queda clar que els hongaresos “han triat Budapest, i no Brussel·les”. El primer ministre va remarcar que l’oposició a la política de refugiats va rebre més vots que el sí a l’entrada a la UE el 2003.

Però, amb el resultat invàlid, la derrota “moral” és evident, segons Tamás Boros, expert del think tank Policy Solutions. “És el primer gran fracàs del primer ministre en deu anys”, puntualitzava. Orban tirarà pel dret de totes maneres, aplicant mà dura contra la immigració i ignorant l’obligació europea d’acollir 1.294 refugiats.

“M’avergonyeixo del nostre primer ministre”, es disculpava un jove. Al seu davant, l’amic que l’acompanyava feia cara de circumstàncies. Ell acabava de dir que calia controlar l’arribada de refugiats perquè “entre ells s’hi colen terroristes” i pot ser “perillós”. Tots dos descobrien per primera vegada que un votava no als refugiats, amb Orban, i que l’altre no tenia cap mena d’intenció de posar els peus en un col·legi electoral perquè temia que la deriva del seu primer ministre els acabés deixant fora de la UE. Visiblement sorpresos, van tirar carrer avall, cap al cotxe. “Tornaràs a peu cap a casa”, va amenaçar l’un a l’altre.

“La participació tant és”, defensava Ferenc després de dipositar el seu vot en un col·legi electoral prop del Danubi, a tocar del parlament hongarès. “És un missatge a la Unió Europea i a la resta de països”, assenyalava, remarcant que els hongaresos tenen “el dret a votar” com volen “gestionar la immigració, al marge de la UE”. “No crec que s’hagin d’enfadar, però serà el seu problema, si s’enfaden”, advertia la Barbara sobre la possible resposta dels líders europeus al referèndum. “D’acord que som un país petit, però no hem d’empassar – nos tot el que la UE ens diu, hem de ser capaços de dir el que volem per al nostre país”, afegia, desafiant.

Tamás Boros admetia que “la immensa majoria dels hongaresos mai han vist un refugiat o un immigrant” i es queden només “amb la impressió que els dóna el govern en els seus cartells electorals”. El missatge de la por, realment, cala. “Som un país cristià, i si arriba una majoria de musulmans, què passarà? No podrem celebrar el Nadal o posar una creu a la paret”, deia la Barbara, que, tot i tenir la mateixa edat que la Lea, va votar un rotund no als refugiats en el referèndum.