Tal dia com avui, fa un any, la cancellera d’ Alemanya, Angela Merkel, va obrir les fronteres del país als milers de migrants encallats a l’estació de Budapest, a qui el Govern hongarès impedia de prosseguir el viatge en aplicació de les regles de la UE. Merkel va adduir “motius humanitaris”. La majoria dels qui havien recorregut l’ara tancada ruta dels Balcans en direcció a Alemanya, i en menor mesura a Suècia, fugien de la violència a Síria, l’Iraq i l’ Afganistan. Aquelles columnes de refugiats van commoure el món, i bona part de la població alemanya els va rebre amb compassió, després que Merkel i el llavors canceller austríac, Werner Faymann, acordessin el 4 de setembre del 2015 el trànsit per Àustria dels refugiats procedents d’ Hongria que anaven cap a territori germànic.

La riuada d’homes, dones i nens era incessant. Quan arribaven a Alemanya, els victorejaven a les estacions, gent que els compadia els lliurava aigua, menjar o sabates, i les autoritats els allotjaven en albergs, on continuen la majoria. El 31 d’agost del 2015, pocs dies abans de l’allau, Angela Merkel va pronunciar una frase sobre la gestió de la crisi dels refugiats destinada a marcar la seva època de cancellera: “Wir schaffen das ” (Podem fer – ho).

En els mesos següents, Merkel es va abocar a intentar convèncer la resta de la Unió Europea que la solució a la crisi havia de ser conjunta, mentre la societat alemanya bullia de debat sobre la Willkommenskultur (cultura de benvinguda). Però ja es produïen sabotatges d’edificis destinats a acollir sol·licitants d’asil, gairebé sempre incendis intencionats, que continuen produint – se i darrere dels quals hi podria haver la ultradreta.

El 13 de setembre, Alemanya va restablir els controls fronterers als confins amb Àustria per limitar el flux de milers de refugiats, a la recerca d’“un procediment ordenat d’entrada de la gent al país”, com va dir el ministre de l’Interior, Thomas de Maizière. Alcaldes i presidents regionals –sobretot el bavarès Horst Seehofer, líder de la socialcristiana CSU, partit germà de la CDU de Merkel– van protestar per les dificultats logístiques i financeres que comportava el Wirde la cancellera. Al novembre, els assessors econòmics del Govern van calcular que els refugiats costarien a l’erari públic 22.600 milions d’euros en dos anys, despesa que veien assumible. Mentrestant, a Centreeuropa i els Balcans s’alçaven tanques per impedir l’entrada de més migrants.

Alemanya va tancar l’any 2015 amb la xifra rècord de 1.092.000 sol·licitants d’asil inscrits, la majoria procedents de Síria (39,2%), l’ Afganistan (14,1%) i l’Iraq (11,1%). I el malestar generat per la voluminosa xifra va portar el partit populista dretà Alternativa per a Alemanya (AfD) a enarborar encara més la bandera de l’oposició a la immigració. L’atmosfera inicial, amb una majoria d’alemanys que donaven suport o com a mínim toleraven la política d’asil de Merkel, va canviar després que la passada nit de Cap d’Any desenes de dones patissin agressions sexuals i robatoris a Colònia i altres ciutats, en mans d’immigrants i refugiats. La cancellera va prometre llavors canvis legislatius per agilitar la deportació de refugiats condemnats per delictes.

El febrer passat, el Bundestag va aprovar endurir la llei d’asil, amb límits al reagrupament familiar de refugiats en certs casos, i la creació de centres per tramitar amb rapidesa sol·licituds d’asil de persones amb nul·les possibilitats d’obtenir – lo per procedir de països considerats “segurs”. A l’abril, la nova llei d’ Integració va sancionar l’exigència d’aprendre alemany, l’assignació de residència per evitar guetos, i una borsa de treball.

I les arribades continuaven, tot i que matisades. En el primer semestre del 2016, Alemanya va registrar 396.950 sol·licitants d’asil, xifra que no es preveu que sigui espectacularment superior a fi d’any. Motiu: la caiguda d’arribades després del pacte firmat el març passat entre la UE i Turquia, pel qual aquest país exerceix de barrera de contenció dels dissortats que intenten arribar a Grècia, per viatjar després al cor d’Europa.

El terrorisme en solitari també s’ha manifestat. Els atacs registrats aquest juliol a les ciutats de Wurzburg (un refugiat afganès va agredir a destralades els passatgers d’un tren abans de ser abatut per la policia) i d’ Ansbach (un sol·licitant d’asil sirià es va fer explotar però va morir només ell mateix) han incrementat l’alarma social davant la possibilitat que Alemanya rebi atemptats gihadistes de l’estil dels que es van patir a França i Bèlgica. Tots dos atacs van ser reivindicats per l’ Estat Islàmic ( EI). Fa onze anys que Angela Merkel és cancellera, i la seva notable popularitat ha baixat amb aquesta crisi. L’abril del 2015, els sondejos li atorgaven el 75%, i a l’agost ha caigut al 45%. Però ella, conscient que aquesta és la qüestió que farà passar a la història la seva etapa com a cancellera, insisteix que acollir els refugiats és un “deure humanitari”, i que la societat alemanya pot aconseguir – ho.

“ Alemanya continuarà sent Alemanya, amb tot el que estimem i el que per a nosaltres és valuós”, va declarar dimecres al diari Süddeutsche Zeitung. Merkel va afegir que “canviar no és una cosa dolenta, és una part necessària de la vida”, però va subratllar tot seguit que Alemanya no abdicarà dels seus valors per l’arribada de tants refugiats.